DBalears
manacio | 22 Maig, 2008 06:11
Tot sovint, les quimeres individuals són les que finalment ajuden a conformar forces col.lectives de vital importància en un país com el nostre, tan mancat de fe en ell mateix, tan anèmic políticament, però tan tossut, tanmateix, i resistent a desaparèixer.
Una de les fabuloses quimeres de l´editor Pere A. Serra va ser engegar el projecte de Diari de Balears. Imaginar què seria avui el panorama periodístic a Mallorca sense Diari de Balears és senzillament dessolador. Fa dotze anys el somni d´un diari en català fet aquí es va fer realitat. Llegir a les seves planes Nadal Batle, Blai Bonet, Llorenç Capellà, Joan Riera, Joan Mir, Guillem Frontera, etc. ha estat i és un privilegi del que els seus lectors ens meravellam i ens enorgullim cada dia. L´aposta pel futur encetada fa tot just un parell de dies, és del tot engrescadora, i prometedora. Nou disseny, nova edició digital, nous reptes. Una mescla potentíssima de veterania i joventut. Com diu un dels primers comentaristes de la versió electrònica del diari "Encara ara pens que els articles de Guillem Frontera són petits homenatges a la integritat de la persona". No hi podem estar més d´acord. Escrits en un català de Mallorca sublim, afegiríem.
Pere A. Serra, el nou dB, i tota la gent que hi fa feina: tota una lliçó, i tota una inspiració.
Com diu Guillem Simó a "En aquesta part del món. Dietaris 1974-20033 (p. 210):
"Un empresari, amb un gest, pot fer més per un país que una ben intencionada multitud de pelats. Pere Serra, creant el Diari de Balears ha volgut i ha pogut: això és el que interessa. Saber adequar l'objectiu a les pròpies forces no és un coneixement a l'abast dels maquiavels sense un duro. Els pelats sense ambició només són bons per a embullar la troca. Un país, una llengua exigeix solidesa: voler i poder, a desgrat dels fantasmes.
Sense el "podrit" Cambó no existirien ni la "Història de Catalunya" de F. Solfdevila ni la Fundació Bernat Metge. Sense el "podrit" Serra no hi hauria hagut mai un diari en català a Mallorca. Que proliferin, doncs, podrits així, per molt que s'exclamin tots els idiotes del país."
Una de les fabuloses quimeres de l´editor Pere A. Serra va ser engegar el projecte de Diari de Balears. Imaginar què seria avui el panorama periodístic a Mallorca sense Diari de Balears és senzillament dessolador. Fa dotze anys el somni d´un diari en català fet aquí es va fer realitat. Llegir a les seves planes Nadal Batle, Blai Bonet, Llorenç Capellà, Joan Riera, Joan Mir, Guillem Frontera, etc. ha estat i és un privilegi del que els seus lectors ens meravellam i ens enorgullim cada dia. L´aposta pel futur encetada fa tot just un parell de dies, és del tot engrescadora, i prometedora. Nou disseny, nova edició digital, nous reptes. Una mescla potentíssima de veterania i joventut. Com diu un dels primers comentaristes de la versió electrònica del diari "Encara ara pens que els articles de Guillem Frontera són petits homenatges a la integritat de la persona". No hi podem estar més d´acord. Escrits en un català de Mallorca sublim, afegiríem.
Pere A. Serra, el nou dB, i tota la gent que hi fa feina: tota una lliçó, i tota una inspiració.
Com diu Guillem Simó a "En aquesta part del món. Dietaris 1974-20033 (p. 210):
"Un empresari, amb un gest, pot fer més per un país que una ben intencionada multitud de pelats. Pere Serra, creant el Diari de Balears ha volgut i ha pogut: això és el que interessa. Saber adequar l'objectiu a les pròpies forces no és un coneixement a l'abast dels maquiavels sense un duro. Els pelats sense ambició només són bons per a embullar la troca. Un país, una llengua exigeix solidesa: voler i poder, a desgrat dels fantasmes.
Sense el "podrit" Cambó no existirien ni la "Història de Catalunya" de F. Solfdevila ni la Fundació Bernat Metge. Sense el "podrit" Serra no hi hauria hagut mai un diari en català a Mallorca. Que proliferin, doncs, podrits així, per molt que s'exclamin tots els idiotes del país."
General | 
Enllaç permanent | 
Comentaris (107) | 
Retroenllaços (0)
Fidelitat de pedra picada
manacio | 11 Abril, 2008 08:27
Manllevam l´expressió que fa servir Josep Melià al final del seu article setmanal al Diari de Balears d´ahir dijous dia 10 , per reafirmar-nos en la necessitat de seguir lluitant per la nostra dignitat com a poble. El panorama no és molt falaguer. Si la reivindicació econòmica troba tan poc suport entre la població, com a mínim a nivell electoral, cal imaginar que la cultural i lingüística encara ho deu tenir més difícil.
Passades les autonòmiques del 2007, i les generals del mes passat, hauríem de suposar que la coincidència de color polític entre el Consolat de la Mar i Moncloa ens hauria d´afavorir, si més no a nivell d´inversions. Obtenir un finançament mínimament digne ja serà més difícil. Les promeses de ZP ja sabem en què solen quedar, i els dirigents socialistes locals ja comencen a aplanar-li el camí tot declarant que segur que no aconseguirem tot el que voldríem. Hi ha unes transferències de Justícia pendents d´arribar, esperem que millor dotades que les de Sanitat en temps del PP. La policia autonòmica sembla que continuarà essent una altra assignatura pendent: la poca empenta que demostra la consellera d´Interior (monolingüe castellana, per cert) no fa preveure l´assoliment d´aquesta fita importantíssima per a una comunitat com la nostra en un futur pròxim.
Queden tres anys de legislatura: dos només, realment, per mirar de fer feina una mica de veres, perquè el darrer serà ja de fer precampanya i inaugurar quatre coses (trens fins a Alcúdia i Artà? tramvia de Palma? parc a la façana marítima? Son Dureta nou?). Entremig, els congressos anunciats del PP (l´aire fresc d´Estaràs és renovació?), PSOE (a la recerca de la majoria absoluta impossible), PSM (a la recerca del PSM), EU-V (cares noves com a mínim, s´agraeix), i ERC (esquerra vs país); les europees de l´any que ve, amb noves coalicions anunicades en l´espectre nacionalista; i les catalanes del 2010, amb un possible retorn del nacionalisme al govern de la Generalitat.
Mentrestant, aquí, continuarem sent fidels als nostres principis, picant pedra si fa falta, per mirar d´obrir-nos a capes de la societat que no poden ser eternament impermeables al missatge de la dignitat; una dignitat que tant a tort com a dret segueixen boicotejant-nos.
Passades les autonòmiques del 2007, i les generals del mes passat, hauríem de suposar que la coincidència de color polític entre el Consolat de la Mar i Moncloa ens hauria d´afavorir, si més no a nivell d´inversions. Obtenir un finançament mínimament digne ja serà més difícil. Les promeses de ZP ja sabem en què solen quedar, i els dirigents socialistes locals ja comencen a aplanar-li el camí tot declarant que segur que no aconseguirem tot el que voldríem. Hi ha unes transferències de Justícia pendents d´arribar, esperem que millor dotades que les de Sanitat en temps del PP. La policia autonòmica sembla que continuarà essent una altra assignatura pendent: la poca empenta que demostra la consellera d´Interior (monolingüe castellana, per cert) no fa preveure l´assoliment d´aquesta fita importantíssima per a una comunitat com la nostra en un futur pròxim.
Queden tres anys de legislatura: dos només, realment, per mirar de fer feina una mica de veres, perquè el darrer serà ja de fer precampanya i inaugurar quatre coses (trens fins a Alcúdia i Artà? tramvia de Palma? parc a la façana marítima? Son Dureta nou?). Entremig, els congressos anunciats del PP (l´aire fresc d´Estaràs és renovació?), PSOE (a la recerca de la majoria absoluta impossible), PSM (a la recerca del PSM), EU-V (cares noves com a mínim, s´agraeix), i ERC (esquerra vs país); les europees de l´any que ve, amb noves coalicions anunicades en l´espectre nacionalista; i les catalanes del 2010, amb un possible retorn del nacionalisme al govern de la Generalitat.
Mentrestant, aquí, continuarem sent fidels als nostres principis, picant pedra si fa falta, per mirar d´obrir-nos a capes de la societat que no poden ser eternament impermeables al missatge de la dignitat; una dignitat que tant a tort com a dret segueixen boicotejant-nos.
General | Enllaç permanent | Comentaris (218) | Retroenllaços (0)
ZP ACABA AMB EL PSM
manacio | 10 Març, 2008 07:06
No ha estat possible. La història és tossuda, i la fins fa pocs mesos inconcebible unió del nacionalisme illenc no ha pogut rompre la bipolarització PSOE-PP. Ens passarem quatre anys més sense veu pròpia a Madrid, a diferència de catalans, bascos, gallecs, i canaris. El nacionalisme català d´esquerres s´ha rendit a ZP (el cop d´ERC serà molt mal de pair), i el de centre aguanta miraculosament l´envestida dels dos grans partits espanyols.
A nivell illenc està clar que qui més s´hi jugava era el PSM. Abandonar els seus socis d´EU al Bloc, per tal de conformar Unitat, rompent la dinàmica esquerra-dreta i afavorint l´eix nacional, era arriscada, alhora que tremendament engrescadora. El candidat era un històric del PSM, i el pes de la campanya ha recaigut majoritàriament sobre Sampol i el seu partit. És dur haver d'acceptar un veredicte popular que traspua més por que no entusiasme, i preferir votar partits que està comprovat que ens menystenen com a poble, en lloc d'haver fet història i fer arribar a Madrid una coalició de partits nacionalistes d´aquí.
A part, però, de culpar el tsunami bipartidista de tots els nostres mals, caldrà repensar la manera com s´ha configurat la coalició i corregir possibles errors de cara a les properes generals, des de la tria del candidat, fins al temps necessari per donar a conèixer una coalició d´aquestes característiques.
Ara el repte són les properes autonòmiques. Al Principat ERC s´haurà de plantejar molt seriosament si es continua consumint a l´ombra del PSC-PSOE, o bé si decideix fer alguna cosa respecte a l´abraçada de l´ós dels socialistes, estroncar la sagnia de vots, i optar, d´una vegada, per fer pinya amb CiU.
I a nivell illenc, ja veurem com se´n surt el PSM que, després de l´escissió que va donar lloc a Entesa per Mallorca, i sense que el canvi d´aliances (Bloc vs Unitat) li hagi servit de gaire, s´enfronta a un futur més que incert. UM és qui queda menys tocada per l´aventura d´aquestes eleccions generals. Intentant marcar perfil propi dins del pacte de govern, serà la força nacionalista que arribarà al 2011 amb més possibilitats de continuar jugant un paper decisiu, i tot sembla indicar que serà al voltant d´aquesta formació on s´haurà d´anar estructurant el futur polític del nacionalisme útil al, malgrat tot, nostre país.
A nivell illenc està clar que qui més s´hi jugava era el PSM. Abandonar els seus socis d´EU al Bloc, per tal de conformar Unitat, rompent la dinàmica esquerra-dreta i afavorint l´eix nacional, era arriscada, alhora que tremendament engrescadora. El candidat era un històric del PSM, i el pes de la campanya ha recaigut majoritàriament sobre Sampol i el seu partit. És dur haver d'acceptar un veredicte popular que traspua més por que no entusiasme, i preferir votar partits que està comprovat que ens menystenen com a poble, en lloc d'haver fet història i fer arribar a Madrid una coalició de partits nacionalistes d´aquí.
A part, però, de culpar el tsunami bipartidista de tots els nostres mals, caldrà repensar la manera com s´ha configurat la coalició i corregir possibles errors de cara a les properes generals, des de la tria del candidat, fins al temps necessari per donar a conèixer una coalició d´aquestes característiques.
Ara el repte són les properes autonòmiques. Al Principat ERC s´haurà de plantejar molt seriosament si es continua consumint a l´ombra del PSC-PSOE, o bé si decideix fer alguna cosa respecte a l´abraçada de l´ós dels socialistes, estroncar la sagnia de vots, i optar, d´una vegada, per fer pinya amb CiU.
I a nivell illenc, ja veurem com se´n surt el PSM que, després de l´escissió que va donar lloc a Entesa per Mallorca, i sense que el canvi d´aliances (Bloc vs Unitat) li hagi servit de gaire, s´enfronta a un futur més que incert. UM és qui queda menys tocada per l´aventura d´aquestes eleccions generals. Intentant marcar perfil propi dins del pacte de govern, serà la força nacionalista que arribarà al 2011 amb més possibilitats de continuar jugant un paper decisiu, i tot sembla indicar que serà al voltant d´aquesta formació on s´haurà d´anar estructurant el futur polític del nacionalisme útil al, malgrat tot, nostre país.
General | Enllaç permanent | Comentaris (159) | Retroenllaços (0)
Pere Sampol a Madrid
manacio | 28 Gener, 2008 11:39
Finalment s´ha aconseguit allò que semblava impossible: UM i PSM junts al capdavant de la gran coalició nacionalista de les Illes Balears per a les properes eleccions generals del 9 de març.
El gran acord inclou també Entesa per Mallorca, Esquerra Republicana, Els Verds de Menorca, i l´Entesa Nacionalista d´Eivissa, a més d´un nombre encara creixent de partits independents de diversos municipis d´arreu de les Illes. La magnitud de l´acord el converteix en una fita històrica, només pel fet d´haver-s´hi pogut arribar.
Treure el diputat, o diputats, serà ja el fet més crucial dins la política de la nostra comunitat des de la darrera restauració democràtica a l´estat espanyol. Tot serà diferent amb un diputat nacionalista a Madrid. Segons les aritmètiques postelectorals els beneficis que podem aconseguir durant aquesta legislatura poden començar a fer-nos justícia.
Rescabalar el deute històric que patim d'inversió pública de l´estat és un deure moral de cara a tots els ciutadans d´aquestes illes. Que no s´hagi aconseguit fins ara diu molt de la nostra complicada idiosincràsia. Cal coratge, cal rompre inèrcies, i cal il.lusió col.lectiva per sortir d´aquest forat. Unitat per les Illes constitueix la gran esperança per canalitzar tota aquesta energia i fer la gran passa endavant.
Aprofitant aquesta conjuntura històrica, el nostre blog de debat nacionalista canvia de nom per tal d´obrir-se al conjunt del nostre país illenc. Mallorca Nacionalista passa a ser Nacionalistes de les Illes. El futur passa per conèixer-nos més, per crear complicitats entre la gent que estima la terra a les Pitiüses, Menorca i Mallorca, i per créixer arreu, esdevenint peces imprescindibles de futurs governs municipals, insulars, autonòmics i, ara més que mai, estatals.
El proper 9 de març hem de plantar entre tots, com a mínim, Pere Sampol a Madrid!
El gran acord inclou també Entesa per Mallorca, Esquerra Republicana, Els Verds de Menorca, i l´Entesa Nacionalista d´Eivissa, a més d´un nombre encara creixent de partits independents de diversos municipis d´arreu de les Illes. La magnitud de l´acord el converteix en una fita històrica, només pel fet d´haver-s´hi pogut arribar.
Treure el diputat, o diputats, serà ja el fet més crucial dins la política de la nostra comunitat des de la darrera restauració democràtica a l´estat espanyol. Tot serà diferent amb un diputat nacionalista a Madrid. Segons les aritmètiques postelectorals els beneficis que podem aconseguir durant aquesta legislatura poden començar a fer-nos justícia.
Rescabalar el deute històric que patim d'inversió pública de l´estat és un deure moral de cara a tots els ciutadans d´aquestes illes. Que no s´hagi aconseguit fins ara diu molt de la nostra complicada idiosincràsia. Cal coratge, cal rompre inèrcies, i cal il.lusió col.lectiva per sortir d´aquest forat. Unitat per les Illes constitueix la gran esperança per canalitzar tota aquesta energia i fer la gran passa endavant.
Aprofitant aquesta conjuntura històrica, el nostre blog de debat nacionalista canvia de nom per tal d´obrir-se al conjunt del nostre país illenc. Mallorca Nacionalista passa a ser Nacionalistes de les Illes. El futur passa per conèixer-nos més, per crear complicitats entre la gent que estima la terra a les Pitiüses, Menorca i Mallorca, i per créixer arreu, esdevenint peces imprescindibles de futurs governs municipals, insulars, autonòmics i, ara més que mai, estatals.
El proper 9 de març hem de plantar entre tots, com a mínim, Pere Sampol a Madrid!
General | Enllaç permanent | Comentaris (104) | Retroenllaços (0)
La forca
manacio | 17 Desembre, 2007 13:57
El 10é Congrés d'UM ho va confirmar, 4 patriotes i un destí. Els Mallorquins Nacionalistes, de centre i lliberals ja tenen la forca que els ha d'ajudar a orejar el Nacionalisme, a separar i diferenciar els col·laboracionistes de les persones que estimen aquesta Terra, aquest País.
La Forca ha de començar a fer feina i ha de portar resultats. La Forca ha de superar al famós trident, però aquesta vegada no només interessa ficar gols sinó que hem de procurar que no ens hi fiquin. NO val badar, sabem que hi ha enemics dels País que volen ofegar la nostra veu, volen mullar la nostra pólvora que no és més que la paraula i la raó. Aquest pic La Forca no pot ser de Lledoner, ha de ser d'acer.
Des de Manació estem convençuts de que s'ha encertat, i així ho demostren les crítiques/cròniques/mentides dels pamflets dels col·laboracionistes i/o espoliadors. És veu la por! S'ensuma la por!
Ara esperem que ja estiguin posats a fer feina, esperem que estiguin treballant per aconseguir la Gran Coalició Nacional que ens permetrà per primer cop tenir representants a Espanya, si amics! Representats i no representant, ho hem escrit bé. Però d'això parlarem un altre dia.
Visca Mallorca! Visca Balears!
La Forca ha de començar a fer feina i ha de portar resultats. La Forca ha de superar al famós trident, però aquesta vegada no només interessa ficar gols sinó que hem de procurar que no ens hi fiquin. NO val badar, sabem que hi ha enemics dels País que volen ofegar la nostra veu, volen mullar la nostra pólvora que no és més que la paraula i la raó. Aquest pic La Forca no pot ser de Lledoner, ha de ser d'acer.
Des de Manació estem convençuts de que s'ha encertat, i així ho demostren les crítiques/cròniques/mentides dels pamflets dels col·laboracionistes i/o espoliadors. És veu la por! S'ensuma la por!
Ara esperem que ja estiguin posats a fer feina, esperem que estiguin treballant per aconseguir la Gran Coalició Nacional que ens permetrà per primer cop tenir representants a Espanya, si amics! Representats i no representant, ho hem escrit bé. Però d'això parlarem un altre dia.
Visca Mallorca! Visca Balears!
General | Enllaç permanent | Comentaris (129) | Retroenllaços (0)
Unió Mallorquina
manacio | 07 Novembre, 2007 07:44
El futur d´aquest país, si és que com a tal n´hem de tenir cap, passa per evitar una nova majoria absoluta del PP a les nostres institucions: basta veure el genocidi cultural que estan duent a terme al País Valencià. Essent benèvols podem arribar a pensar que el PP no serà sempre aquest partit de bàrbars que és ara. Però la pròpia presidenta Munar s´acomiada de la presidència d'UM deixant ben clar quin és l´enemic (del partit i, per extensió, del país), i donant la raó a l´antigament anomenat sector crític que ja profetitzà que el darrer pacte amb els de Matas i Estaràs abocava el partit a l´extinció.
El PSOE viu un moment dolç, amb les presidències de les principals institucions de les Illes Balears. Però per bé que vagi aquest nou govern de centreesquerra, difícilment augmentarà a bastament el seu sostre electoral com per poder aspirar a la majoria absoluta per si mateix (ni el 2011 ni, segurament, més endavant).
Res fa preveue que el Bloc augmenti de vots, després de la pèrdua soferta en les darreres eleccions pels partits que el conformen. El seu electorat és el més crític de tots. Ja n´hi ha que parlen de vot de càstig per Son Espases. El perfil nacionalista del PSM es dilueix de cada vegada més dins l´esquerra alternativa d´EU-EV i aquesta, seguint la tendència a tot l´estat, va perdent progressivament força a l´ombra del PSOE.
Unió Mallorquina s´erigeix doncs com el baluard contra la temuda majoria absoluta del Partit Popular. Ho ha estat el passat maig, i pareix que té la intenció de continuar essent-ho en el futur. Per això, en aquest context, és molt interessant seguir l´evolució del partit per veure qui el dirigirà els propers anys.
El congrés del proper dia 15 de desembre encetarà una nova etapa en la història d´UM. Després del fort lideratge de Maria Antònia Munar, sembla que la tendència és construir un partit més col.legiat i menys presidencialista, amb una secretaria general forta (fins ara ha estat pràcticament inexistent) que és la que realment coordina i dirigeix la majoria de partits, deixant-li a presidència un paper més representatiu que pugui fer créixer el partit alliberada d´altres càrregues.
Malgrat les diferents sensibilitats al si d´UM el partit es mostra unit (si no es va dividir després del darrer congrés, ja no ho farà mai), i amb la intenció de presentar candidatura única al congrés. La lluita per fer avançar el nacionalisme és ben diferent a l´encara molt mallorquina part forana de Mallorca que a la molt castellanitzada Palma: nacionalisme desacomplexat vs nacionalisme estratègic? centre radical vs centre light?. Trobar un equilibri que permeti satisfer els egos dels aspirants a la successió (curiosament cap dona) i alhora deixi que el partit sigui operatiu i creixi, és el repte del proper congrés. I créixer a costa del votant honestament mallorquinista, més o menys desideologitzat però existent, del PP és el deure històric d´UM. L´anomenada tercera via demostra molt de seny a intentar mantenir el perfil que pugui atreure aquest votant tot allunyant-lo del conservadurisme eixorc i profundament antimallorquí del PP, sense deixar de reforçar els fonaments ideològics d´una Unió Mallorquina cridada a ser el referent nacionalista de cada vegada més mallorquines i més mallorquins.
El PSOE viu un moment dolç, amb les presidències de les principals institucions de les Illes Balears. Però per bé que vagi aquest nou govern de centreesquerra, difícilment augmentarà a bastament el seu sostre electoral com per poder aspirar a la majoria absoluta per si mateix (ni el 2011 ni, segurament, més endavant).
Res fa preveue que el Bloc augmenti de vots, després de la pèrdua soferta en les darreres eleccions pels partits que el conformen. El seu electorat és el més crític de tots. Ja n´hi ha que parlen de vot de càstig per Son Espases. El perfil nacionalista del PSM es dilueix de cada vegada més dins l´esquerra alternativa d´EU-EV i aquesta, seguint la tendència a tot l´estat, va perdent progressivament força a l´ombra del PSOE.
Unió Mallorquina s´erigeix doncs com el baluard contra la temuda majoria absoluta del Partit Popular. Ho ha estat el passat maig, i pareix que té la intenció de continuar essent-ho en el futur. Per això, en aquest context, és molt interessant seguir l´evolució del partit per veure qui el dirigirà els propers anys.
El congrés del proper dia 15 de desembre encetarà una nova etapa en la història d´UM. Després del fort lideratge de Maria Antònia Munar, sembla que la tendència és construir un partit més col.legiat i menys presidencialista, amb una secretaria general forta (fins ara ha estat pràcticament inexistent) que és la que realment coordina i dirigeix la majoria de partits, deixant-li a presidència un paper més representatiu que pugui fer créixer el partit alliberada d´altres càrregues.
Malgrat les diferents sensibilitats al si d´UM el partit es mostra unit (si no es va dividir després del darrer congrés, ja no ho farà mai), i amb la intenció de presentar candidatura única al congrés. La lluita per fer avançar el nacionalisme és ben diferent a l´encara molt mallorquina part forana de Mallorca que a la molt castellanitzada Palma: nacionalisme desacomplexat vs nacionalisme estratègic? centre radical vs centre light?. Trobar un equilibri que permeti satisfer els egos dels aspirants a la successió (curiosament cap dona) i alhora deixi que el partit sigui operatiu i creixi, és el repte del proper congrés. I créixer a costa del votant honestament mallorquinista, més o menys desideologitzat però existent, del PP és el deure històric d´UM. L´anomenada tercera via demostra molt de seny a intentar mantenir el perfil que pugui atreure aquest votant tot allunyant-lo del conservadurisme eixorc i profundament antimallorquí del PP, sense deixar de reforçar els fonaments ideològics d´una Unió Mallorquina cridada a ser el referent nacionalista de cada vegada més mallorquines i més mallorquins.
General | Enllaç permanent | Comentaris (146) | Retroenllaços (0)
Nou curs
manacio | 25 Agost, 2007 14:56
S´acaba l´agost, i el nou curs polític és a punt de començar. I promet ser mogudet. Mentre les infrastructures del PP fan, literalment, aigua per tot (metro de Palma, autopista d´Eivissa), els cappares de l´anomenat sector mallorquinista del PP, liderats pel pobleríssim i altre temps mallorquiníssim Jaume Font, es dediquen a defensar els suposats drets ultratjats dels castellanoparlants, quan el que pretén el nou govern és simplement mirar d´equiparar els drets dels parlants de les dues llengües oficials. Fa l´efecte que amb aquests postulats poca cosa aconseguiran de cara a un possible futur acostament entre conservadors i nacionalistes de centre!
Els barons del PP comencen a moure peces. De Madrid els diuen que esperin fins a després de les eleccions generals, però hi ha picor a les files populars nostrades després de la fuita del seu, encara!, president, i les gratades ja han començat de bon de veres. La baronessa Cirer, de moment calla. El gallet de Calvià remena la coa. El portaveu Ramis s´esbrava a voler. El secretari Rodríguez reclama els seus drets històrics. L´elegant Pastor (en Toni volem dir, no la ja oblidada Encarnación) fa sopars d´estiu pel llevant mallorquí. I mentrestant la desbordada coordinadora Estaràs veu com els cavalls se li desboquen, i es treu de la màniga una convenció per a aquesta tardor, a la qual esperam que es dediqui al seu partit propi, i no a l´antic soci de govern com feia de manera desaforada als mítings de la passada campaya electoral, encara que hi ha obsessions que costa superar, per molt que condemnin el seu partit a l´aïllament polític i a l´allunyament per sempre més de la majoria absoluta.
Pel costat nacionalista, hi ha alegria continguda a UM, pel rumb que ha pres aquesta comunitat que per a molts de nosaltres encara és un país, o un parell de països. Les aigües per devers Palma sembla que s´han tranquil.litzat . La feina a fer és ingent, tant a Cort, com al Govern. Es parla de créixer cap a la resta d´illes. I hi ha d´haver, dins aquest proper trimestre, festa de 25è aniversari del partit i, sobretot, congrés. Planeja el dubte de si Maria Antònia Munar realment renunciarà a la reelecció. I des de molts d´ambients s´albira l´esperança d´una candidatura única des del sector més netament nacionalista, tot respectant l´estratègia del partit a Palma després dels històrics resultats del candidat Nadal.
Munar serà una presidenta enyorada al partit. Amb totes les seves llums i les seves ombres, l´ha duit a mantenir-se viu i fort després d´una guerra político-mediàtica bruta sense precedents, i clarament ha estat ella i el seu entorn més proper qui ha apostat pel govern de progrés actual.
També se la trobarà a faltar al Consell. Amb ella aquesta institució va començar a ser vista per molts com el veritable Govern de Mallorca, amb perfil propi i nacionalista. Ara, amb una presidenta del mateix color polític que el president del Govern, el Consell queda molt desdibuixat. Hi ha la sensació de redundància de càrrecs, i la percepció que els consellers del Govern són els que realment tallen el bacallà, relegant els insulars a un paper molt secundari. Cal, doncs, esperar que d´aquí a quatre anys es tengui en compte aquest fet, i que el Consell torni a tenir l´empenta i la personalitat pròpia d´altre temps; i això només li ho donarà un partit nacionalista... d´aquí, s´entén, i no un partit nacionalista espanyol.
Veurem com se´n surt el Consell d´Armengol a la propera Diada de Mallorca. Després de l´èxit popular de la penjada de banderes mallorquines de l´any passat, i de l´èxit estratègic que va suposar a nivell simbòlic arrabassar la quatribarrada amb castell de l´òrbita gonella espanyolista, sembla que s´aposta, amb encert, per la continuïtat.
Un altre plat fort d´aquest nou curs serà la nova programació d´IB3. Sembla que hi haurà respecte a la legalitat lingüística vigent. I la destitució de determinats agents polítics del PP i de l´espanyolisme militant fan pensar en una ràdio i televisions públiques més properes i més en sintonia amb allò pel que teòricament varen ser creades.
La precampanya per a les generals es pot dir que ja ha començat, sent-ne Navarra l´exemple més llampant. PSOE i PP lluitaran per veure quin dels dos és més espanyol. I per aquí resta per veure quina estratègia d´aliances adoptaran els actuals integrants del Bloc. La unitat nacionalista somniada per molts és factible, però el repàs de la nostra història recent i no tan recent no ens permet ser gaire optimistes.
El país físic no se n´ha sortit malament del tot aquest estiu, tot i el trist episodi del vaixell d´Iscomar: pocs boscos cremats, però encara molta neteja a fer, tant a la terra com a la mar. Queden moltes infàmies per esbucar (ses Covetes, Llucalcari, Andratx...), molts de paratges a defensar de perill imminent (façana marítima, ses Fontanelles, son Espases...), moltes tanques publicitàries il.legals per retirar, molts de molins per rehabilitar, molts de vessaments incontrolats a la mar per estroncar, molta brutor als vorals de les carreteres,...
I una costa pública per defensar. L´anterior president va pretendre fer-nos retre a tots els mallorquins vassallatge a un editor madrileny que en lloc de donar-nos les gràcies ens insulta i ens menysté. La jugada al ja expresident no li va sortir gaire bé. I al seu ídol forà no fa aspecte la cosa que li acabi sortint gaire millor, malgrat les complicitats que manté amb l´actual llogater socialista de la Moncloa: el proppassat dissabte dia 25 l´eix Zapatero-Narbona-Ramírez es va tornar a encastellar en contra d´un bon grapat de patriotes mallorquins amb ganes de festa sana a Sa Marjal. El Futur és Nostre, però aquesta genteta no ens ho posa gens fàcil!
Els barons del PP comencen a moure peces. De Madrid els diuen que esperin fins a després de les eleccions generals, però hi ha picor a les files populars nostrades després de la fuita del seu, encara!, president, i les gratades ja han començat de bon de veres. La baronessa Cirer, de moment calla. El gallet de Calvià remena la coa. El portaveu Ramis s´esbrava a voler. El secretari Rodríguez reclama els seus drets històrics. L´elegant Pastor (en Toni volem dir, no la ja oblidada Encarnación) fa sopars d´estiu pel llevant mallorquí. I mentrestant la desbordada coordinadora Estaràs veu com els cavalls se li desboquen, i es treu de la màniga una convenció per a aquesta tardor, a la qual esperam que es dediqui al seu partit propi, i no a l´antic soci de govern com feia de manera desaforada als mítings de la passada campaya electoral, encara que hi ha obsessions que costa superar, per molt que condemnin el seu partit a l´aïllament polític i a l´allunyament per sempre més de la majoria absoluta.
Pel costat nacionalista, hi ha alegria continguda a UM, pel rumb que ha pres aquesta comunitat que per a molts de nosaltres encara és un país, o un parell de països. Les aigües per devers Palma sembla que s´han tranquil.litzat . La feina a fer és ingent, tant a Cort, com al Govern. Es parla de créixer cap a la resta d´illes. I hi ha d´haver, dins aquest proper trimestre, festa de 25è aniversari del partit i, sobretot, congrés. Planeja el dubte de si Maria Antònia Munar realment renunciarà a la reelecció. I des de molts d´ambients s´albira l´esperança d´una candidatura única des del sector més netament nacionalista, tot respectant l´estratègia del partit a Palma després dels històrics resultats del candidat Nadal.
Munar serà una presidenta enyorada al partit. Amb totes les seves llums i les seves ombres, l´ha duit a mantenir-se viu i fort després d´una guerra político-mediàtica bruta sense precedents, i clarament ha estat ella i el seu entorn més proper qui ha apostat pel govern de progrés actual.
També se la trobarà a faltar al Consell. Amb ella aquesta institució va començar a ser vista per molts com el veritable Govern de Mallorca, amb perfil propi i nacionalista. Ara, amb una presidenta del mateix color polític que el president del Govern, el Consell queda molt desdibuixat. Hi ha la sensació de redundància de càrrecs, i la percepció que els consellers del Govern són els que realment tallen el bacallà, relegant els insulars a un paper molt secundari. Cal, doncs, esperar que d´aquí a quatre anys es tengui en compte aquest fet, i que el Consell torni a tenir l´empenta i la personalitat pròpia d´altre temps; i això només li ho donarà un partit nacionalista... d´aquí, s´entén, i no un partit nacionalista espanyol.
Veurem com se´n surt el Consell d´Armengol a la propera Diada de Mallorca. Després de l´èxit popular de la penjada de banderes mallorquines de l´any passat, i de l´èxit estratègic que va suposar a nivell simbòlic arrabassar la quatribarrada amb castell de l´òrbita gonella espanyolista, sembla que s´aposta, amb encert, per la continuïtat.
Un altre plat fort d´aquest nou curs serà la nova programació d´IB3. Sembla que hi haurà respecte a la legalitat lingüística vigent. I la destitució de determinats agents polítics del PP i de l´espanyolisme militant fan pensar en una ràdio i televisions públiques més properes i més en sintonia amb allò pel que teòricament varen ser creades.
La precampanya per a les generals es pot dir que ja ha començat, sent-ne Navarra l´exemple més llampant. PSOE i PP lluitaran per veure quin dels dos és més espanyol. I per aquí resta per veure quina estratègia d´aliances adoptaran els actuals integrants del Bloc. La unitat nacionalista somniada per molts és factible, però el repàs de la nostra història recent i no tan recent no ens permet ser gaire optimistes.
El país físic no se n´ha sortit malament del tot aquest estiu, tot i el trist episodi del vaixell d´Iscomar: pocs boscos cremats, però encara molta neteja a fer, tant a la terra com a la mar. Queden moltes infàmies per esbucar (ses Covetes, Llucalcari, Andratx...), molts de paratges a defensar de perill imminent (façana marítima, ses Fontanelles, son Espases...), moltes tanques publicitàries il.legals per retirar, molts de molins per rehabilitar, molts de vessaments incontrolats a la mar per estroncar, molta brutor als vorals de les carreteres,...
I una costa pública per defensar. L´anterior president va pretendre fer-nos retre a tots els mallorquins vassallatge a un editor madrileny que en lloc de donar-nos les gràcies ens insulta i ens menysté. La jugada al ja expresident no li va sortir gaire bé. I al seu ídol forà no fa aspecte la cosa que li acabi sortint gaire millor, malgrat les complicitats que manté amb l´actual llogater socialista de la Moncloa: el proppassat dissabte dia 25 l´eix Zapatero-Narbona-Ramírez es va tornar a encastellar en contra d´un bon grapat de patriotes mallorquins amb ganes de festa sana a Sa Marjal. El Futur és Nostre, però aquesta genteta no ens ho posa gens fàcil!
General | Enllaç permanent | Comentaris (128) | Retroenllaços (0)
ENS PRENEN EL PÈL I, SOBRETOT, ELS DOBLERS
manacio | 26 Juliol, 2007 14:44
Tot mallorquí i tota mallorquina en edat de votar hauria de llegir i, si fos possible, interioritzar l´article del diputat nacionalista Melià d´avui al Balears. Ens escandalitzam si un dia qualcú ens entra a casa i ens roba el collar de la padrina, si el veïnat ens pren un pam de terra, o si qualsevol lladregot ens entra al cotxe o se l´endú. Però elecció rere elecció votam majoritàriament partits de fora, instal.lats a casa, i que ens roben sistemàticament els doblers i el futur. Tal com sona.
Podem realment ser tan beneits els mallorquins??
La darrera befa, els 2.500 milions que ens prometia el nou estatut. 2.800 havien arribat a dir alguns! Historietes per a no dormir protagonitzades pels inefables PP i PSOE, a costa dels ciutadans d´aquestes illes, que sembla que preferim seguir endeutant-nos eternament i seguir lluint les cucales que ens impedeixen mirar de capgirar la situació reclamant el que és senzillament nostre.
Fins quan??
El que està clar és que ni el PSOE ni el PP ho faran per nosaltres.
Podem realment ser tan beneits els mallorquins??
La darrera befa, els 2.500 milions que ens prometia el nou estatut. 2.800 havien arribat a dir alguns! Historietes per a no dormir protagonitzades pels inefables PP i PSOE, a costa dels ciutadans d´aquestes illes, que sembla que preferim seguir endeutant-nos eternament i seguir lluint les cucales que ens impedeixen mirar de capgirar la situació reclamant el que és senzillament nostre.
Fins quan??
El que està clar és que ni el PSOE ni el PP ho faran per nosaltres.
General | Enllaç permanent | Comentaris (49) | Retroenllaços (0)
Els Guinyols
manacio | 21 Juliol, 2007 09:35
Aquets dies el Guinyol den Rajoy ha esta de visita per les nostres contrades.
Gràcies a Déu que tenim polítics de la talla del nostre Conseller de turisme, que fan tot el que poden i més per tal que a Eivissa no es perdi ni un gram degut a l'accident del Don Pedro, perquè val a dir que ha estat només això, un accident, i que la crisi s'ha gestionat de forma brillant tant per part de l'administració local com estatal.
Ara bé, el senyor Miquel Ramis, el de les Fontanelles, que estam segurs que a nivell estatal optaria a un guinyol, millor o superior que el mateix Acebes, perquè taules no n'hi falten, no fa més que amollar flastomades, en bon mallorquí.
Tal vegada se n'adona que l'arruixada li ve de prop, al manco a Catalunya en Piqué ja ha botat abans que el facin fora, ara falta veure el que encolomaran al PP d'aquí. Tot fa pensar que en Delgado agafarà les regnes, tal vegada per això els faci falta un guinyol, o un friqui, bé sigui com sigui candidats no n'hi faltaran.
Ja ho diuen que tots els test s'assemblen a les olles o on no n'hi ha que no en cerquin, encara sort que estam en mans de bons gestors, al manco aquests no ens deixaran amb un deute pròxim als 1700€ per habitant illenc, i és que ja ho diuen: amb els doblers d'un altre fa bon gastar.
La factoria guinyols doncs està de sort, la cantera popular balear està més fresca que mai, tots sospiren per marxar cap a Madrid.
Gràcies a Déu que tenim polítics de la talla del nostre Conseller de turisme, que fan tot el que poden i més per tal que a Eivissa no es perdi ni un gram degut a l'accident del Don Pedro, perquè val a dir que ha estat només això, un accident, i que la crisi s'ha gestionat de forma brillant tant per part de l'administració local com estatal.
Ara bé, el senyor Miquel Ramis, el de les Fontanelles, que estam segurs que a nivell estatal optaria a un guinyol, millor o superior que el mateix Acebes, perquè taules no n'hi falten, no fa més que amollar flastomades, en bon mallorquí.
Tal vegada se n'adona que l'arruixada li ve de prop, al manco a Catalunya en Piqué ja ha botat abans que el facin fora, ara falta veure el que encolomaran al PP d'aquí. Tot fa pensar que en Delgado agafarà les regnes, tal vegada per això els faci falta un guinyol, o un friqui, bé sigui com sigui candidats no n'hi faltaran.
Ja ho diuen que tots els test s'assemblen a les olles o on no n'hi ha que no en cerquin, encara sort que estam en mans de bons gestors, al manco aquests no ens deixaran amb un deute pròxim als 1700€ per habitant illenc, i és que ja ho diuen: amb els doblers d'un altre fa bon gastar.
La factoria guinyols doncs està de sort, la cantera popular balear està més fresca que mai, tots sospiren per marxar cap a Madrid.
General | Enllaç permanent | Comentaris (23) | Retroenllaços (0)
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||