EL PRESENT I EL FUTUR D´UM
manacio | 28 Abril, 2009 07:39
Dies d´incerteses, i d´interrogants sense resposta. Què hi ha haver realment darrere de la designació del conseller Cañellas com a cap de llista d´UM a la llista europea liderada per CiU i PNV? Independentment de les crítiques habituals des dels bàndols mediàtics tradicionalment hostils amb el centre nacionalista, aquesta vegada sembla que s´han ultrapassat bastants límits, i la pròpia premsa afí, i sembla que una part considerable (i creixent?) de la pròpia militància, estan començant a veure les orelles d´un llop que no els agrada gens. És això el que es pretenia quan es va aclamar Miquel Nadal com a president? Per molt que fos Munar qui signàs els actuals pactes de govern, i no Nadal, és lícit que aquest els posi en perill d´una manera tan diàfana... barroera, fins i tot? Tota la cantarella filosocialista que fa temps que sentim, en el sentit que l´única obsessió de Nadal és que la dreta torni a governar la comunitat, i a la que molts ens hem resistit (pensant que la jugada d´acostament i de flirteig amb el PP era en el fons per rapinyar-li vots i per créixer a la seva costa), acabarà sent certa? És UM sols un instrument en mans de Nadal per assolir aquest fi (la gran venjança al pacte de centreesquerra ordit per Munar), tot assumint ell el paper protagonista de l´operació de salvament del país de les urpes de l´esquerra? No era el pla mantenir al PP a l´oposició com a mínim una legislatura més, perquè purgassin per tota la corrupció desenterrada (i la que ha de sortir encara) i fer que UM s´erigís en el gran referent del mallorquinisme polític d´ampli espectre, sense ser un apèndix (ni un "corrent de pensament") del PSOE, però tampoc del PP? Amb l´enfortiment de les aliances nacionals del PP i PSOE, i l´atomització definitiva de l´anomenada esquerra nacionalista (tant aquí com al Principat), podem permetre que UM passi de l´anhel de ser majoritària a l´abisme de l´extraparlamentarisme? Pot Nadal, honestament, fer-nos esvair tots aquests dubtes? En cas que no sigui així, hi ha gens dins UM disposada a qüestionar-li aquesta deriva que ha imposat al partit i, arribat el cas, amb els instruments de democràcia interna de què disposa la formació, plantar-li cara obertament? O es deixarà tot a la sort del que passi el dia 30 als jutjats?
General | 
Enllaç permanent | 
Comentaris (24) | 
Retroenllaços (0)
Noltros també podem
manacio | 06 Novembre, 2008 10:28
Obama ja és President dels EUA. Fita històrica inimaginable fa dos dies. El perill de no complir les enormes expectatives creades a nivell mundial hi és, però només pel fet d´haver aconseguit la victòria a les eleccions d´ahir demostra que els ideals, també en política, val la pena mantenir-los vius.
Obama corre el perill, també, de convertir-se en un motiu d´inspiració massa fàcil. No som, ni serem, els únics de cridar "nosaltres també podem!". Però l´exemple d´Obama és massa llampant, i la temptació massa gran, com per no intentar-ho.
La dignitat com a poble, el final de l´espoli fiscal, l´alliberament de la pinça bipartidista, l´assoliment del grau de sobirania que els ciutadans d´aquestes illes lliurement triem, la justícia social... no són quimeres. Són somnis realitzables. Calen ideals. I cal feina, és clar. Gràcies, Barrack!
Obama corre el perill, també, de convertir-se en un motiu d´inspiració massa fàcil. No som, ni serem, els únics de cridar "nosaltres també podem!". Però l´exemple d´Obama és massa llampant, i la temptació massa gran, com per no intentar-ho.
La dignitat com a poble, el final de l´espoli fiscal, l´alliberament de la pinça bipartidista, l´assoliment del grau de sobirania que els ciutadans d´aquestes illes lliurement triem, la justícia social... no són quimeres. Són somnis realitzables. Calen ideals. I cal feina, és clar. Gràcies, Barrack!
General | Enllaç permanent | Comentaris (115) | Retroenllaços (0)
El Munarisme ha mort!!
manacio | 30 Setembre, 2008 09:11
Cal tenir les idees clares respecte al present i futur d'UM:
1- Això ha estat una guerra entre uns que saben que és la darrera legislatura que hi seran, i que per tant no pensen en el futur, i uns altres que representen precisament aquest futur.
2- L'altre dia el Consell Polític va donar suport als qui representen aquest futur: Miquel Nadal i la seva executiva.
3- La Conselleria es duia i es durà amb feina d'equip. Si la Conselleria de Turisme està ben considerada i funciona no es pot cessar a Toni Oliver i Joan sastre que són entre d'altres els que duen la feina del dia a dia. Un partit amb vocació de Govern no es pot permetre aquestes incongruències.
4- L'article 32è dels estatuts d'UM estableix, entre d'altres, que és competència del Consell Polític decidir, en última instància, els conflictes que puguin sorgir d'entre els òrgans del partit, o entre els afiliats i qualsevol d'aquests òrgans.
5- Dins UM ningú sobrà, tothom és necessari. Però les regles són les regles. Això no és el PP on els "sin complejos" fan el que volen i com volen.
6- UM és ara més que mai un partit NACIONALISTA, de centre i lliberal.
El munarisme ha mort, descansi en pau.
General | Enllaç permanent | Comentaris (58) | Retroenllaços (0)
Nou curs polític, amb accent menorquí
manacio | 18 Setembre, 2008 05:52
Queden dos anyets de legislatura pròpiament dita. El darrer seran tot batalletes preelectorals. I tallades de cinta. Si és que hi ha res per inaugurar. Perquè el temps vola, i els grans projectes d´obra pública segueixen només sent això, projectes.
La bona notícia dels darrers dies és la incorporació de la fins fa poc Presidenta de Menorca, al Govern de les Illes Balears. Des de les illes petites s´identifica, massa vegades amb molta raó, el Govern amb Mallorca. La incorporació de Barceló dóna consistència pluriinsular no només al Govern, sinó al país. El seu verb dolç, i menorquí, i la seva provada eficàcia en la negociació i en l´assoliment de fites polítiques en la seva illa d´origen, són una garantia de feina ben feta, tant en la forma com en el fons. S´ha d´aplaudir també la rectificació del President Antich, pel que fa a l´incompliment flagrant de la legislatura vigent en matèria lingüística que representava Nájera com a portaveu del Govern.
Caldria seguir afegir accents en la confecció d´un Govern que representi de bon de veres la totalitat del país. Ens consta que des de Presidència se li va oferir, de nou, a Pilar Costa fer part del Govern. Esperem que les obligacions familiars l´alliberin aviat, tot suposant que hi haurà una tercera vegada. A l´igual que Barceló, Costa representa tot allò de bo que té la política a les nostres illes, independentment de militàncies partidistes. Ja sabem que la dicotomia PSIB-PSOE té un punt d´esquizofrènia, però vivim en el país que vivim. Deixem, i esperem, que certes persones facin feina per damunt d´unes sigles, i esdevenguin inspiració per a un arxipèlag que somia ser un país.
La bona notícia dels darrers dies és la incorporació de la fins fa poc Presidenta de Menorca, al Govern de les Illes Balears. Des de les illes petites s´identifica, massa vegades amb molta raó, el Govern amb Mallorca. La incorporació de Barceló dóna consistència pluriinsular no només al Govern, sinó al país. El seu verb dolç, i menorquí, i la seva provada eficàcia en la negociació i en l´assoliment de fites polítiques en la seva illa d´origen, són una garantia de feina ben feta, tant en la forma com en el fons. S´ha d´aplaudir també la rectificació del President Antich, pel que fa a l´incompliment flagrant de la legislatura vigent en matèria lingüística que representava Nájera com a portaveu del Govern.
Caldria seguir afegir accents en la confecció d´un Govern que representi de bon de veres la totalitat del país. Ens consta que des de Presidència se li va oferir, de nou, a Pilar Costa fer part del Govern. Esperem que les obligacions familiars l´alliberin aviat, tot suposant que hi haurà una tercera vegada. A l´igual que Barceló, Costa representa tot allò de bo que té la política a les nostres illes, independentment de militàncies partidistes. Ja sabem que la dicotomia PSIB-PSOE té un punt d´esquizofrènia, però vivim en el país que vivim. Deixem, i esperem, que certes persones facin feina per damunt d´unes sigles, i esdevenguin inspiració per a un arxipèlag que somia ser un país.
General | Enllaç permanent | Comentaris (30) | Retroenllaços (0)
DBalears
manacio | 22 Maig, 2008 06:11
Tot sovint, les quimeres individuals són les que finalment ajuden a conformar forces col.lectives de vital importància en un país com el nostre, tan mancat de fe en ell mateix, tan anèmic políticament, però tan tossut, tanmateix, i resistent a desaparèixer.
Una de les fabuloses quimeres de l´editor Pere A. Serra va ser engegar el projecte de Diari de Balears. Imaginar què seria avui el panorama periodístic a Mallorca sense Diari de Balears és senzillament dessolador. Fa dotze anys el somni d´un diari en català fet aquí es va fer realitat. Llegir a les seves planes Nadal Batle, Blai Bonet, Llorenç Capellà, Joan Riera, Joan Mir, Guillem Frontera, etc. ha estat i és un privilegi del que els seus lectors ens meravellam i ens enorgullim cada dia. L´aposta pel futur encetada fa tot just un parell de dies, és del tot engrescadora, i prometedora. Nou disseny, nova edició digital, nous reptes. Una mescla potentíssima de veterania i joventut. Com diu un dels primers comentaristes de la versió electrònica del diari "Encara ara pens que els articles de Guillem Frontera són petits homenatges a la integritat de la persona". No hi podem estar més d´acord. Escrits en un català de Mallorca sublim, afegiríem.
Pere A. Serra, el nou dB, i tota la gent que hi fa feina: tota una lliçó, i tota una inspiració.
Com diu Guillem Simó a "En aquesta part del món. Dietaris 1974-20033 (p. 210):
"Un empresari, amb un gest, pot fer més per un país que una ben intencionada multitud de pelats. Pere Serra, creant el Diari de Balears ha volgut i ha pogut: això és el que interessa. Saber adequar l'objectiu a les pròpies forces no és un coneixement a l'abast dels maquiavels sense un duro. Els pelats sense ambició només són bons per a embullar la troca. Un país, una llengua exigeix solidesa: voler i poder, a desgrat dels fantasmes.
Sense el "podrit" Cambó no existirien ni la "Història de Catalunya" de F. Solfdevila ni la Fundació Bernat Metge. Sense el "podrit" Serra no hi hauria hagut mai un diari en català a Mallorca. Que proliferin, doncs, podrits així, per molt que s'exclamin tots els idiotes del país."
Una de les fabuloses quimeres de l´editor Pere A. Serra va ser engegar el projecte de Diari de Balears. Imaginar què seria avui el panorama periodístic a Mallorca sense Diari de Balears és senzillament dessolador. Fa dotze anys el somni d´un diari en català fet aquí es va fer realitat. Llegir a les seves planes Nadal Batle, Blai Bonet, Llorenç Capellà, Joan Riera, Joan Mir, Guillem Frontera, etc. ha estat i és un privilegi del que els seus lectors ens meravellam i ens enorgullim cada dia. L´aposta pel futur encetada fa tot just un parell de dies, és del tot engrescadora, i prometedora. Nou disseny, nova edició digital, nous reptes. Una mescla potentíssima de veterania i joventut. Com diu un dels primers comentaristes de la versió electrònica del diari "Encara ara pens que els articles de Guillem Frontera són petits homenatges a la integritat de la persona". No hi podem estar més d´acord. Escrits en un català de Mallorca sublim, afegiríem.
Pere A. Serra, el nou dB, i tota la gent que hi fa feina: tota una lliçó, i tota una inspiració.
Com diu Guillem Simó a "En aquesta part del món. Dietaris 1974-20033 (p. 210):
"Un empresari, amb un gest, pot fer més per un país que una ben intencionada multitud de pelats. Pere Serra, creant el Diari de Balears ha volgut i ha pogut: això és el que interessa. Saber adequar l'objectiu a les pròpies forces no és un coneixement a l'abast dels maquiavels sense un duro. Els pelats sense ambició només són bons per a embullar la troca. Un país, una llengua exigeix solidesa: voler i poder, a desgrat dels fantasmes.
Sense el "podrit" Cambó no existirien ni la "Història de Catalunya" de F. Solfdevila ni la Fundació Bernat Metge. Sense el "podrit" Serra no hi hauria hagut mai un diari en català a Mallorca. Que proliferin, doncs, podrits així, per molt que s'exclamin tots els idiotes del país."
General | Enllaç permanent | Comentaris (141) | Retroenllaços (0)
Fidelitat de pedra picada
manacio | 11 Abril, 2008 08:27
Manllevam l´expressió que fa servir Josep Melià al final del seu article setmanal al Diari de Balears d´ahir dijous dia 10 , per reafirmar-nos en la necessitat de seguir lluitant per la nostra dignitat com a poble. El panorama no és molt falaguer. Si la reivindicació econòmica troba tan poc suport entre la població, com a mínim a nivell electoral, cal imaginar que la cultural i lingüística encara ho deu tenir més difícil.
Passades les autonòmiques del 2007, i les generals del mes passat, hauríem de suposar que la coincidència de color polític entre el Consolat de la Mar i Moncloa ens hauria d´afavorir, si més no a nivell d´inversions. Obtenir un finançament mínimament digne ja serà més difícil. Les promeses de ZP ja sabem en què solen quedar, i els dirigents socialistes locals ja comencen a aplanar-li el camí tot declarant que segur que no aconseguirem tot el que voldríem. Hi ha unes transferències de Justícia pendents d´arribar, esperem que millor dotades que les de Sanitat en temps del PP. La policia autonòmica sembla que continuarà essent una altra assignatura pendent: la poca empenta que demostra la consellera d´Interior (monolingüe castellana, per cert) no fa preveure l´assoliment d´aquesta fita importantíssima per a una comunitat com la nostra en un futur pròxim.
Queden tres anys de legislatura: dos només, realment, per mirar de fer feina una mica de veres, perquè el darrer serà ja de fer precampanya i inaugurar quatre coses (trens fins a Alcúdia i Artà? tramvia de Palma? parc a la façana marítima? Son Dureta nou?). Entremig, els congressos anunciats del PP (l´aire fresc d´Estaràs és renovació?), PSOE (a la recerca de la majoria absoluta impossible), PSM (a la recerca del PSM), EU-V (cares noves com a mínim, s´agraeix), i ERC (esquerra vs país); les europees de l´any que ve, amb noves coalicions anunicades en l´espectre nacionalista; i les catalanes del 2010, amb un possible retorn del nacionalisme al govern de la Generalitat.
Mentrestant, aquí, continuarem sent fidels als nostres principis, picant pedra si fa falta, per mirar d´obrir-nos a capes de la societat que no poden ser eternament impermeables al missatge de la dignitat; una dignitat que tant a tort com a dret segueixen boicotejant-nos.
Passades les autonòmiques del 2007, i les generals del mes passat, hauríem de suposar que la coincidència de color polític entre el Consolat de la Mar i Moncloa ens hauria d´afavorir, si més no a nivell d´inversions. Obtenir un finançament mínimament digne ja serà més difícil. Les promeses de ZP ja sabem en què solen quedar, i els dirigents socialistes locals ja comencen a aplanar-li el camí tot declarant que segur que no aconseguirem tot el que voldríem. Hi ha unes transferències de Justícia pendents d´arribar, esperem que millor dotades que les de Sanitat en temps del PP. La policia autonòmica sembla que continuarà essent una altra assignatura pendent: la poca empenta que demostra la consellera d´Interior (monolingüe castellana, per cert) no fa preveure l´assoliment d´aquesta fita importantíssima per a una comunitat com la nostra en un futur pròxim.
Queden tres anys de legislatura: dos només, realment, per mirar de fer feina una mica de veres, perquè el darrer serà ja de fer precampanya i inaugurar quatre coses (trens fins a Alcúdia i Artà? tramvia de Palma? parc a la façana marítima? Son Dureta nou?). Entremig, els congressos anunciats del PP (l´aire fresc d´Estaràs és renovació?), PSOE (a la recerca de la majoria absoluta impossible), PSM (a la recerca del PSM), EU-V (cares noves com a mínim, s´agraeix), i ERC (esquerra vs país); les europees de l´any que ve, amb noves coalicions anunicades en l´espectre nacionalista; i les catalanes del 2010, amb un possible retorn del nacionalisme al govern de la Generalitat.
Mentrestant, aquí, continuarem sent fidels als nostres principis, picant pedra si fa falta, per mirar d´obrir-nos a capes de la societat que no poden ser eternament impermeables al missatge de la dignitat; una dignitat que tant a tort com a dret segueixen boicotejant-nos.
General | Enllaç permanent | Comentaris (218) | Retroenllaços (0)
ZP ACABA AMB EL PSM
manacio | 10 Març, 2008 07:06
No ha estat possible. La història és tossuda, i la fins fa pocs mesos inconcebible unió del nacionalisme illenc no ha pogut rompre la bipolarització PSOE-PP. Ens passarem quatre anys més sense veu pròpia a Madrid, a diferència de catalans, bascos, gallecs, i canaris. El nacionalisme català d´esquerres s´ha rendit a ZP (el cop d´ERC serà molt mal de pair), i el de centre aguanta miraculosament l´envestida dels dos grans partits espanyols.
A nivell illenc està clar que qui més s´hi jugava era el PSM. Abandonar els seus socis d´EU al Bloc, per tal de conformar Unitat, rompent la dinàmica esquerra-dreta i afavorint l´eix nacional, era arriscada, alhora que tremendament engrescadora. El candidat era un històric del PSM, i el pes de la campanya ha recaigut majoritàriament sobre Sampol i el seu partit. És dur haver d'acceptar un veredicte popular que traspua més por que no entusiasme, i preferir votar partits que està comprovat que ens menystenen com a poble, en lloc d'haver fet història i fer arribar a Madrid una coalició de partits nacionalistes d´aquí.
A part, però, de culpar el tsunami bipartidista de tots els nostres mals, caldrà repensar la manera com s´ha configurat la coalició i corregir possibles errors de cara a les properes generals, des de la tria del candidat, fins al temps necessari per donar a conèixer una coalició d´aquestes característiques.
Ara el repte són les properes autonòmiques. Al Principat ERC s´haurà de plantejar molt seriosament si es continua consumint a l´ombra del PSC-PSOE, o bé si decideix fer alguna cosa respecte a l´abraçada de l´ós dels socialistes, estroncar la sagnia de vots, i optar, d´una vegada, per fer pinya amb CiU.
I a nivell illenc, ja veurem com se´n surt el PSM que, després de l´escissió que va donar lloc a Entesa per Mallorca, i sense que el canvi d´aliances (Bloc vs Unitat) li hagi servit de gaire, s´enfronta a un futur més que incert. UM és qui queda menys tocada per l´aventura d´aquestes eleccions generals. Intentant marcar perfil propi dins del pacte de govern, serà la força nacionalista que arribarà al 2011 amb més possibilitats de continuar jugant un paper decisiu, i tot sembla indicar que serà al voltant d´aquesta formació on s´haurà d´anar estructurant el futur polític del nacionalisme útil al, malgrat tot, nostre país.
A nivell illenc està clar que qui més s´hi jugava era el PSM. Abandonar els seus socis d´EU al Bloc, per tal de conformar Unitat, rompent la dinàmica esquerra-dreta i afavorint l´eix nacional, era arriscada, alhora que tremendament engrescadora. El candidat era un històric del PSM, i el pes de la campanya ha recaigut majoritàriament sobre Sampol i el seu partit. És dur haver d'acceptar un veredicte popular que traspua més por que no entusiasme, i preferir votar partits que està comprovat que ens menystenen com a poble, en lloc d'haver fet història i fer arribar a Madrid una coalició de partits nacionalistes d´aquí.
A part, però, de culpar el tsunami bipartidista de tots els nostres mals, caldrà repensar la manera com s´ha configurat la coalició i corregir possibles errors de cara a les properes generals, des de la tria del candidat, fins al temps necessari per donar a conèixer una coalició d´aquestes característiques.
Ara el repte són les properes autonòmiques. Al Principat ERC s´haurà de plantejar molt seriosament si es continua consumint a l´ombra del PSC-PSOE, o bé si decideix fer alguna cosa respecte a l´abraçada de l´ós dels socialistes, estroncar la sagnia de vots, i optar, d´una vegada, per fer pinya amb CiU.
I a nivell illenc, ja veurem com se´n surt el PSM que, després de l´escissió que va donar lloc a Entesa per Mallorca, i sense que el canvi d´aliances (Bloc vs Unitat) li hagi servit de gaire, s´enfronta a un futur més que incert. UM és qui queda menys tocada per l´aventura d´aquestes eleccions generals. Intentant marcar perfil propi dins del pacte de govern, serà la força nacionalista que arribarà al 2011 amb més possibilitats de continuar jugant un paper decisiu, i tot sembla indicar que serà al voltant d´aquesta formació on s´haurà d´anar estructurant el futur polític del nacionalisme útil al, malgrat tot, nostre país.
General | Enllaç permanent | Comentaris (159) | Retroenllaços (0)
Pere Sampol a Madrid
manacio | 28 Gener, 2008 11:39
Finalment s´ha aconseguit allò que semblava impossible: UM i PSM junts al capdavant de la gran coalició nacionalista de les Illes Balears per a les properes eleccions generals del 9 de març.
El gran acord inclou també Entesa per Mallorca, Esquerra Republicana, Els Verds de Menorca, i l´Entesa Nacionalista d´Eivissa, a més d´un nombre encara creixent de partits independents de diversos municipis d´arreu de les Illes. La magnitud de l´acord el converteix en una fita històrica, només pel fet d´haver-s´hi pogut arribar.
Treure el diputat, o diputats, serà ja el fet més crucial dins la política de la nostra comunitat des de la darrera restauració democràtica a l´estat espanyol. Tot serà diferent amb un diputat nacionalista a Madrid. Segons les aritmètiques postelectorals els beneficis que podem aconseguir durant aquesta legislatura poden començar a fer-nos justícia.
Rescabalar el deute històric que patim d'inversió pública de l´estat és un deure moral de cara a tots els ciutadans d´aquestes illes. Que no s´hagi aconseguit fins ara diu molt de la nostra complicada idiosincràsia. Cal coratge, cal rompre inèrcies, i cal il.lusió col.lectiva per sortir d´aquest forat. Unitat per les Illes constitueix la gran esperança per canalitzar tota aquesta energia i fer la gran passa endavant.
Aprofitant aquesta conjuntura històrica, el nostre blog de debat nacionalista canvia de nom per tal d´obrir-se al conjunt del nostre país illenc. Mallorca Nacionalista passa a ser Nacionalistes de les Illes. El futur passa per conèixer-nos més, per crear complicitats entre la gent que estima la terra a les Pitiüses, Menorca i Mallorca, i per créixer arreu, esdevenint peces imprescindibles de futurs governs municipals, insulars, autonòmics i, ara més que mai, estatals.
El proper 9 de març hem de plantar entre tots, com a mínim, Pere Sampol a Madrid!
El gran acord inclou també Entesa per Mallorca, Esquerra Republicana, Els Verds de Menorca, i l´Entesa Nacionalista d´Eivissa, a més d´un nombre encara creixent de partits independents de diversos municipis d´arreu de les Illes. La magnitud de l´acord el converteix en una fita històrica, només pel fet d´haver-s´hi pogut arribar.
Treure el diputat, o diputats, serà ja el fet més crucial dins la política de la nostra comunitat des de la darrera restauració democràtica a l´estat espanyol. Tot serà diferent amb un diputat nacionalista a Madrid. Segons les aritmètiques postelectorals els beneficis que podem aconseguir durant aquesta legislatura poden començar a fer-nos justícia.
Rescabalar el deute històric que patim d'inversió pública de l´estat és un deure moral de cara a tots els ciutadans d´aquestes illes. Que no s´hagi aconseguit fins ara diu molt de la nostra complicada idiosincràsia. Cal coratge, cal rompre inèrcies, i cal il.lusió col.lectiva per sortir d´aquest forat. Unitat per les Illes constitueix la gran esperança per canalitzar tota aquesta energia i fer la gran passa endavant.
Aprofitant aquesta conjuntura històrica, el nostre blog de debat nacionalista canvia de nom per tal d´obrir-se al conjunt del nostre país illenc. Mallorca Nacionalista passa a ser Nacionalistes de les Illes. El futur passa per conèixer-nos més, per crear complicitats entre la gent que estima la terra a les Pitiüses, Menorca i Mallorca, i per créixer arreu, esdevenint peces imprescindibles de futurs governs municipals, insulars, autonòmics i, ara més que mai, estatals.
El proper 9 de març hem de plantar entre tots, com a mínim, Pere Sampol a Madrid!
General | Enllaç permanent | Comentaris (104) | Retroenllaços (0)
La forca
manacio | 17 Desembre, 2007 13:57
El 10é Congrés d'UM ho va confirmar, 4 patriotes i un destí. Els Mallorquins Nacionalistes, de centre i lliberals ja tenen la forca que els ha d'ajudar a orejar el Nacionalisme, a separar i diferenciar els col·laboracionistes de les persones que estimen aquesta Terra, aquest País.
La Forca ha de començar a fer feina i ha de portar resultats. La Forca ha de superar al famós trident, però aquesta vegada no només interessa ficar gols sinó que hem de procurar que no ens hi fiquin. NO val badar, sabem que hi ha enemics dels País que volen ofegar la nostra veu, volen mullar la nostra pólvora que no és més que la paraula i la raó. Aquest pic La Forca no pot ser de Lledoner, ha de ser d'acer.
Des de Manació estem convençuts de que s'ha encertat, i així ho demostren les crítiques/cròniques/mentides dels pamflets dels col·laboracionistes i/o espoliadors. És veu la por! S'ensuma la por!
Ara esperem que ja estiguin posats a fer feina, esperem que estiguin treballant per aconseguir la Gran Coalició Nacional que ens permetrà per primer cop tenir representants a Espanya, si amics! Representats i no representant, ho hem escrit bé. Però d'això parlarem un altre dia.
Visca Mallorca! Visca Balears!
La Forca ha de començar a fer feina i ha de portar resultats. La Forca ha de superar al famós trident, però aquesta vegada no només interessa ficar gols sinó que hem de procurar que no ens hi fiquin. NO val badar, sabem que hi ha enemics dels País que volen ofegar la nostra veu, volen mullar la nostra pólvora que no és més que la paraula i la raó. Aquest pic La Forca no pot ser de Lledoner, ha de ser d'acer.
Des de Manació estem convençuts de que s'ha encertat, i així ho demostren les crítiques/cròniques/mentides dels pamflets dels col·laboracionistes i/o espoliadors. És veu la por! S'ensuma la por!
Ara esperem que ja estiguin posats a fer feina, esperem que estiguin treballant per aconseguir la Gran Coalició Nacional que ens permetrà per primer cop tenir representants a Espanya, si amics! Representats i no representant, ho hem escrit bé. Però d'això parlarem un altre dia.
Visca Mallorca! Visca Balears!
General | Enllaç permanent | Comentaris (129) | Retroenllaços (0)
Menú
Cerca
Calendari
| « | Març 2010 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||