Fidelitat de pedra picada
manacio | 11 Abril, 2008 08:27
Manllevam l´expressió que fa servir Josep Melià al final del seu article setmanal al
Diari de Balears d´ahir dijous dia 10 , per reafirmar-nos en la necessitat de seguir lluitant per la nostra dignitat com a poble. El panorama no és molt falaguer. Si la reivindicació econòmica troba tan poc suport entre la població, com a mínim a nivell electoral, cal imaginar que la cultural i lingüística encara ho deu tenir més difícil.
Passades les autonòmiques del 2007, i les generals del mes passat, hauríem de suposar que la coincidència de color polític entre el Consolat de la Mar i Moncloa ens hauria d´afavorir, si més no a nivell d´inversions. Obtenir un finançament mínimament digne ja serà més difícil. Les promeses de ZP ja sabem en què solen quedar, i els dirigents socialistes locals ja comencen a aplanar-li el camí tot declarant que segur que no aconseguirem tot el que voldríem. Hi ha unes transferències de Justícia pendents d´arribar, esperem que millor dotades que les de Sanitat en temps del PP. La policia autonòmica sembla que continuarà essent una altra assignatura pendent: la poca empenta que demostra la consellera d´Interior (monolingüe castellana, per cert) no fa preveure l´assoliment d´aquesta fita importantíssima per a una comunitat com la nostra en un futur pròxim.
Queden tres anys de legislatura: dos només, realment, per mirar de fer feina una mica de veres, perquè el darrer serà ja de fer precampanya i inaugurar quatre coses (trens fins a Alcúdia i Artà? tramvia de Palma? parc a la façana marítima? Son Dureta nou?). Entremig, els congressos anunciats del PP (l´aire fresc d´Estaràs és renovació?), PSOE (a la recerca de la majoria absoluta impossible), PSM (a la recerca del PSM), EU-V (cares noves com a mínim, s´agraeix), i ERC (esquerra vs país); les europees de l´any que ve, amb noves coalicions anunicades en l´espectre nacionalista; i les catalanes del 2010, amb un possible retorn del nacionalisme al govern de la Generalitat.
Mentrestant, aquí, continuarem sent fidels als nostres principis, picant pedra si fa falta, per mirar d´obrir-nos a capes de la societat que no poden ser eternament impermeables al missatge de la dignitat; una dignitat que tant a tort com a dret segueixen boicotejant-nos.