LES ENQUESTES, EL VOT OCULT, EL VOT ÚTIL, I LA SORTIDA DE L´ARMARI
manacio | 16 Maig, 2007 18:09
No hi ha gaire disparitat en les enquestes: el PP perd la majoria absoluta, el PSOE puja però no el supera, UM es manté, i el Bloc no només suma sinó que sembla que afegeix.
Les enquestes són només això, enquestes. I tots recordam el que deien fa quatre anys, i el que va acabar passant finalment. Però la tendència al descontent cap al Govern de la dreta i el consegüent augment d´intenció de vot cap a l´esquerra sembla innegable. Igual la fins ara discreta campanya dels socialistes locals confiant l´estirada dels darrers dies als líders estatals no els acaba sortint malament del tot, i es converteixen en els artífexs del canvi de govern. El PP sembla que ja ha cremat tots els seus cartutxos, de manera gens discreta per cert, i que els números no els surten de cap de les maneres... fins i tot demanen el vot del centreesquerra! Però amb un gegant electoral com ells abocat a l´abisme es poden esperar encara sortides de botador superiors a les viscudes fins ara. Lluitaran fins al darrer vot amb l´esperança, no tan infundada, de revalidar la majoria absoluta en el darrer moment. El seu vot ocult és immens; no sortirà de l´armari, però votarà PP de totes totes dia 27.
Els nacionalistes no hem, però, de deixar que la lluita dreta-esquerra ens desdibuixi i ens empetiteixi. Són les forces d´aquí les que han de ser decisives a l´hora de formar governs aquí. I ni PSOE ni PP són forces d´aquí. A UM tradicionalment les enquestes preelectorals mai li han somrigut, però el seu votant és fidelíssim, i creixent des de 1995. El desgast del PP per força ha de redundar en un enfortiment d´UM. El votant conservador tradicional mallorquí, empegueït de veure càrrecs del PP engrillonats i imputats en causes vàries, ha de saber di prou a tanta corrupció i ignomínia, no abstenir-se, i fer vot útil cap a UM. I, evidentment, el votant bàsicament nacionalista, lliure del jou que suposa la dialèctica esquerra-dreta, no ha de tenir por de sortir de l´armari, i votar UM amb orgull, per tal de fer créixer el projecte d´una força autòctona d´àmplia base capaç de rompre el binomi PSOE-PP i erigir-se com a garant de la defensa dels nostres drets com a poble a tots els nivells.
La gent situada clarament a l´extrem esquerre de l´eix en el que es mouen sembla que té més fàcil això de sortir de l´armari (votar Bloc en el seu cas) però al darrer moment sovint es fan por i s´hi tornen ficar, tot fent un suposat vot útil cap al PSOE. És un fet que els partits que conformen el Bloc sempre han gaudit de més simpatia preelectoral que no pas fidelitat a l´hora d´emetre el vot. Si bé el component nacionalista no ha estat el fonamental a l´hora de configurar aquesta coalició, és innegable que hi és, i que pot modular significativement certes frivolitats del PSOE en aquest camp. Que s´ho repensin a l´hora de valorar la utilitat del seu vot...
Les enquestes són només això, enquestes. I tots recordam el que deien fa quatre anys, i el que va acabar passant finalment. Però la tendència al descontent cap al Govern de la dreta i el consegüent augment d´intenció de vot cap a l´esquerra sembla innegable. Igual la fins ara discreta campanya dels socialistes locals confiant l´estirada dels darrers dies als líders estatals no els acaba sortint malament del tot, i es converteixen en els artífexs del canvi de govern. El PP sembla que ja ha cremat tots els seus cartutxos, de manera gens discreta per cert, i que els números no els surten de cap de les maneres... fins i tot demanen el vot del centreesquerra! Però amb un gegant electoral com ells abocat a l´abisme es poden esperar encara sortides de botador superiors a les viscudes fins ara. Lluitaran fins al darrer vot amb l´esperança, no tan infundada, de revalidar la majoria absoluta en el darrer moment. El seu vot ocult és immens; no sortirà de l´armari, però votarà PP de totes totes dia 27.
Els nacionalistes no hem, però, de deixar que la lluita dreta-esquerra ens desdibuixi i ens empetiteixi. Són les forces d´aquí les que han de ser decisives a l´hora de formar governs aquí. I ni PSOE ni PP són forces d´aquí. A UM tradicionalment les enquestes preelectorals mai li han somrigut, però el seu votant és fidelíssim, i creixent des de 1995. El desgast del PP per força ha de redundar en un enfortiment d´UM. El votant conservador tradicional mallorquí, empegueït de veure càrrecs del PP engrillonats i imputats en causes vàries, ha de saber di prou a tanta corrupció i ignomínia, no abstenir-se, i fer vot útil cap a UM. I, evidentment, el votant bàsicament nacionalista, lliure del jou que suposa la dialèctica esquerra-dreta, no ha de tenir por de sortir de l´armari, i votar UM amb orgull, per tal de fer créixer el projecte d´una força autòctona d´àmplia base capaç de rompre el binomi PSOE-PP i erigir-se com a garant de la defensa dels nostres drets com a poble a tots els nivells.
La gent situada clarament a l´extrem esquerre de l´eix en el que es mouen sembla que té més fàcil això de sortir de l´armari (votar Bloc en el seu cas) però al darrer moment sovint es fan por i s´hi tornen ficar, tot fent un suposat vot útil cap al PSOE. És un fet que els partits que conformen el Bloc sempre han gaudit de més simpatia preelectoral que no pas fidelitat a l´hora d´emetre el vot. Si bé el component nacionalista no ha estat el fonamental a l´hora de configurar aquesta coalició, és innegable que hi és, i que pot modular significativement certes frivolitats del PSOE en aquest camp. Que s´ho repensin a l´hora de valorar la utilitat del seu vot...
General | 
Enllaç permanent | 
Comentaris (25) | 
Retroenllaços (0)
Per un plat de llenties
manacio | 14 Maig, 2007 14:48
Ara el PP amb el Mundo volen posar als immigrants en contra dels partits Nacionalistes. El partit de l'extrema dreta Espanyola intentant donar lliçons de comportament als ciutadans més solidaris d'Espanya, els Nacionalistes Mallorquins. Gent que du tota la vida pagant impostos que es van fora, gent solidaria com la primera, gent que a vist com es destrueix la seva terra i cultura i mai ha fet cap gest fora de to.
No tenen vergonya, a Catalunya donen la culpa dels delictes als immigrants, a Madrid els acusen de bruts i aquí els conviden a menjar i els fan la pilota amb mentides i més mentides. Volen comprar als immigrants amb quatre festes, quan a les persones honrades no se les pot enganyar, les persones honrades i treballadores no es venen per un plat de llenties.
És hora que els immigrants que viuen aquí se'n adonin que també són Mallorquins. Que s'adonin que han de lluitar per la terra on volen viure. Els immigrants han de decidir, visc a Mallorca, estim Mallorca, vull arrelar a Mallorca. O han de decidir, volem destruir Mallorca, volem aprofitar-nos de Mallorca, volem convertir Mallorca en terra cremada i després fugir, si volen lo darrer ja saben, el PP encaixa perfectament amb el que volen.
Si jo fos un immigrant intentaria arrelar a la terra que m'ha acollit, l'estimaria, aprendria i faria servir les seves costums i els intentaria fer participar de les meves. Qualsevol immigrant sap que els Mallorquins som persones d'acollida, persones que gaudeixen de la tranquil·litat, persones que estimem la bona feina, la família, la pau i la convivència.
Els immigrants intel·ligents saben que si viuen a Mallorca el millor és integrar-se completament dins la nostra terra, ser un més de nosaltres, saben que fiar-se de l'extrema dreta és molt perillós i a la llarga una gran equivocació.
No tenen vergonya, a Catalunya donen la culpa dels delictes als immigrants, a Madrid els acusen de bruts i aquí els conviden a menjar i els fan la pilota amb mentides i més mentides. Volen comprar als immigrants amb quatre festes, quan a les persones honrades no se les pot enganyar, les persones honrades i treballadores no es venen per un plat de llenties.
És hora que els immigrants que viuen aquí se'n adonin que també són Mallorquins. Que s'adonin que han de lluitar per la terra on volen viure. Els immigrants han de decidir, visc a Mallorca, estim Mallorca, vull arrelar a Mallorca. O han de decidir, volem destruir Mallorca, volem aprofitar-nos de Mallorca, volem convertir Mallorca en terra cremada i després fugir, si volen lo darrer ja saben, el PP encaixa perfectament amb el que volen.
Si jo fos un immigrant intentaria arrelar a la terra que m'ha acollit, l'estimaria, aprendria i faria servir les seves costums i els intentaria fer participar de les meves. Qualsevol immigrant sap que els Mallorquins som persones d'acollida, persones que gaudeixen de la tranquil·litat, persones que estimem la bona feina, la família, la pau i la convivència.
Els immigrants intel·ligents saben que si viuen a Mallorca el millor és integrar-se completament dins la nostra terra, ser un més de nosaltres, saben que fiar-se de l'extrema dreta és molt perillós i a la llarga una gran equivocació.
General | Enllaç permanent | Comentaris (6) | Retroenllaços (0)
Tanmateix (II)
manacio | 13 Maig, 2007 19:03
"Tanmateix no hi ha res a fer..." "Tornaran a guanyar els de sempre..." "Tot es peix està venut..."
Diuen que és un fatalisme atàvic dels mallorquins, un menfotisme ancestral, quasi genètic. El vot massiu dels mallorquins cap a un partit que els humilia, els roba, els insulta i se´n fot d´ells a la cara és, elecció rere elecció, una realitat colpidora i, per a molts, difícil d´assumir. Hi ha teories per a tots els gustos: inèrcia estúpida, conservadorisme irrenunciable, seqüeles de quaranta anys de franquisme (i de tres-cents anys de manca de sobirania política), i, una de les darreres, com a mínim brillantment exposada, la del professor Joan Mir el dissabte dia 5 a Diari de Balears: una espècie de versió a la mallorquina del "if you can´t beat them, join them".
Si les enquestes diguessin que el PP revalida la majoria absoluta, l´estat mental de la majoria de mallorquins seria pràcticament el mateix que ara que les enquestes pronostiquen que la perd: que res no canviarà, que el PP té molt de vot ocult, i més vot captiu encara, i tornaran a guanyar. Fins i tot el mestre Guillem Frontera parla avui del tsunami pepero quasi inevitable!
Fa bullir la sang veure com tants i tants mallorquins de potada segueixen votant el PP. Per què encara UM no s´ha consolidat com la Convergència i Unió d´aquí, amb un PP convertit en reducte d´espanyolistes com és al Principat?
Hi ha una qualitat humana tremendament important per avançar, tant a nivell personal com col.lectiu, a la que podem anomenar fe, o energia, o com vulgeu, que tots reconeixem, i que fa que si creim en quelcom de bon de veres, els esdeveniments es precipitin espontàniament cap a aquest objectiu. Basta creure-ho de cor. Posicionem-nos més pro, i menys anti. Ajuntem forces i energies diverses més a favor de Mallorca, i menys en contra del PP... tanmateix una cosa (Mallorca salvada) durà a l´altra (l´enfosament del PP)!
Com diu Joan Riera avui: "És molt important que els ciutadans votin amb fe, sense pensar si donen suport a majoritaris o minoritaris. I que ho facin sense por".
Diuen que és un fatalisme atàvic dels mallorquins, un menfotisme ancestral, quasi genètic. El vot massiu dels mallorquins cap a un partit que els humilia, els roba, els insulta i se´n fot d´ells a la cara és, elecció rere elecció, una realitat colpidora i, per a molts, difícil d´assumir. Hi ha teories per a tots els gustos: inèrcia estúpida, conservadorisme irrenunciable, seqüeles de quaranta anys de franquisme (i de tres-cents anys de manca de sobirania política), i, una de les darreres, com a mínim brillantment exposada, la del professor Joan Mir el dissabte dia 5 a Diari de Balears: una espècie de versió a la mallorquina del "if you can´t beat them, join them".
Si les enquestes diguessin que el PP revalida la majoria absoluta, l´estat mental de la majoria de mallorquins seria pràcticament el mateix que ara que les enquestes pronostiquen que la perd: que res no canviarà, que el PP té molt de vot ocult, i més vot captiu encara, i tornaran a guanyar. Fins i tot el mestre Guillem Frontera parla avui del tsunami pepero quasi inevitable!
Fa bullir la sang veure com tants i tants mallorquins de potada segueixen votant el PP. Per què encara UM no s´ha consolidat com la Convergència i Unió d´aquí, amb un PP convertit en reducte d´espanyolistes com és al Principat?
Hi ha una qualitat humana tremendament important per avançar, tant a nivell personal com col.lectiu, a la que podem anomenar fe, o energia, o com vulgeu, que tots reconeixem, i que fa que si creim en quelcom de bon de veres, els esdeveniments es precipitin espontàniament cap a aquest objectiu. Basta creure-ho de cor. Posicionem-nos més pro, i menys anti. Ajuntem forces i energies diverses més a favor de Mallorca, i menys en contra del PP... tanmateix una cosa (Mallorca salvada) durà a l´altra (l´enfosament del PP)!
Com diu Joan Riera avui: "És molt important que els ciutadans votin amb fe, sense pensar si donen suport a majoritaris o minoritaris. I que ho facin sense por".
General | Enllaç permanent | Comentaris (8) | Retroenllaços (0)
Convèncer per a vèncer!
manacio | 11 Maig, 2007 18:51
Estimats Mallorquins, ens hem de mobilitzar de cara a les properes eleccions. Hem de Convèncer a les persones que estimen aquesta terra de que l'únic vot vàlid és el vot Nacionalista. Els hem de convèncer de que PSOE i PP són iguals. Els hem de convèncer de que la solidaritat ha de començar per nosaltres mateixos. Els hem de convèncer de que si són d'esquerres progressistes votin al PSM. Els hem de convèncer de que si són de centre lliberal votin a Unió Mallorquina.
Si volem que això sigui possible, ens hem d'ajuntar i fer campanya en clau Nacionalista. Quan parlem amb un votant simpatitzant del PP o PSOE l'hem de fer entendre que pot tenir al seu abast un vot productiu, un vot per Mallorca, un vot Nacionalista.
Sabem que hi ha gent que té prejudicis, bé contra el PSM o contra Unió Mallorquina. Dons bé, no passa res! A aquestes persones els hem de dir:
-Si no t'agrada UM vota PSM i si no t'agrada PSM vota UM. El més important és que votis per la terra on vius, el més important és que votis pel teu futur.
Els hem de convèncer! I per convèncer no hem de ser egoistes. No val dir, si no són per Jo no són per ningú. Estaríem fent una errada descomunal, perquè un vot Mallorquí no es pot perdre, o pitjor encara, un vot Mallorquí no potser contra Mallorca, no pot ser del PP ni del PSOE.
Ja sabeu! Convèncer per a vèncer!
Si volem que això sigui possible, ens hem d'ajuntar i fer campanya en clau Nacionalista. Quan parlem amb un votant simpatitzant del PP o PSOE l'hem de fer entendre que pot tenir al seu abast un vot productiu, un vot per Mallorca, un vot Nacionalista.
Sabem que hi ha gent que té prejudicis, bé contra el PSM o contra Unió Mallorquina. Dons bé, no passa res! A aquestes persones els hem de dir:
-Si no t'agrada UM vota PSM i si no t'agrada PSM vota UM. El més important és que votis per la terra on vius, el més important és que votis pel teu futur.
Els hem de convèncer! I per convèncer no hem de ser egoistes. No val dir, si no són per Jo no són per ningú. Estaríem fent una errada descomunal, perquè un vot Mallorquí no es pot perdre, o pitjor encara, un vot Mallorquí no potser contra Mallorca, no pot ser del PP ni del PSOE.
Ja sabeu! Convèncer per a vèncer!
General | Enllaç permanent | Comentaris (26) | Retroenllaços (0)
La campanya de la xarxa
manacio | 11 Maig, 2007 00:54
Hi ha un factor que fa que aquestes eleccions siguin diferents a totes les que hi ha hagut fins ara: la xarxa.
La xarxa està cridada a ser un element important en la comunicació dels candidats i el poble.
Fins ara els mitjans de comunicació eren d'una sola via, la receptora, i ens feien menjar i creure tot el que ells volien. Ara la via és d'anada i tornada i si el que diu un mitjà no ens agrada no hem de fer més que escriure un post al nostre blog, o un comentari al blog del polític de torn i tindrem un abast que cap mitjà local pot somniar.
Fer un diari surt car, muntar una televisió no en parlem, sobretot si la fan per omplir les butxaques de quatre amics, però blogs que parlen de la campanya avui per avui n'hi ha un cabàs.
Només es tracte de sabre canalitzar les eines que tenim al nostre abast i el missatge no té fronteres.
Fa poc hem pogut veure que la campanya a IB3 serà totalment manipulada, l'únic que li donarà vida seran les pancartes dels treballadors de Salom fins que l'home de la corbata que ha sortit a Menorca els faci llevar de mala manera. També els reporters es posaran amb l'esquena aferrada a la paret perquè no els hi fiquin cap pancarta.
Davant això només ens cal transmetre el que veurem arreu als nostres blogs i fer que el missatge del que realment passa es transmeti a quantes més persones millor.
Els que llegiu blogs, opinau, llegiu i no vos conformau amb la primera opinió contau el que passa a la gent que no entra a la xarxa, tots tenim dret a sabre que més enllà de la manipulació hi ha la veritat.
Comença la campanya més oberta que mai, oberta a la xarxa.
La xarxa està cridada a ser un element important en la comunicació dels candidats i el poble.
Fins ara els mitjans de comunicació eren d'una sola via, la receptora, i ens feien menjar i creure tot el que ells volien. Ara la via és d'anada i tornada i si el que diu un mitjà no ens agrada no hem de fer més que escriure un post al nostre blog, o un comentari al blog del polític de torn i tindrem un abast que cap mitjà local pot somniar.
Fer un diari surt car, muntar una televisió no en parlem, sobretot si la fan per omplir les butxaques de quatre amics, però blogs que parlen de la campanya avui per avui n'hi ha un cabàs.
Només es tracte de sabre canalitzar les eines que tenim al nostre abast i el missatge no té fronteres.
Fa poc hem pogut veure que la campanya a IB3 serà totalment manipulada, l'únic que li donarà vida seran les pancartes dels treballadors de Salom fins que l'home de la corbata que ha sortit a Menorca els faci llevar de mala manera. També els reporters es posaran amb l'esquena aferrada a la paret perquè no els hi fiquin cap pancarta.
Davant això només ens cal transmetre el que veurem arreu als nostres blogs i fer que el missatge del que realment passa es transmeti a quantes més persones millor.
Els que llegiu blogs, opinau, llegiu i no vos conformau amb la primera opinió contau el que passa a la gent que no entra a la xarxa, tots tenim dret a sabre que més enllà de la manipulació hi ha la veritat.
Comença la campanya més oberta que mai, oberta a la xarxa.
General | Enllaç permanent | Comentaris (7) | Retroenllaços (0)
Demagògia
manacio | 10 Maig, 2007 23:23
Comença la campanya, i la demagògia sembla que serà l'eina que farà servir el PP per llançar les seves soflames envers l'adversari.
En qualsevol tertúlia escoltarem el polític de torn que dirà que tot el que va malament a l'Illa és culpa del pacte, o den ZP donant la sensació que abans del Pacte a Mallorca no hi havia res, segurament ens volen fer creure que teniem l'Illa deshabitada.
Doncs bé senyors peperos, n'Aznar va estar 8 anys a Madrir i aquí, a la nostra terra vostès fa més de 40 anys que hi tenen les urpes posades i el Pacte només 4, guanyen per molts d'anys i a 4 danvant 40 n'hi van un bon grapat.
Això té un nom: propaganda demagògica, les coses clares i la xocolata espesa.
Comença la campanya
En qualsevol tertúlia escoltarem el polític de torn que dirà que tot el que va malament a l'Illa és culpa del pacte, o den ZP donant la sensació que abans del Pacte a Mallorca no hi havia res, segurament ens volen fer creure que teniem l'Illa deshabitada.
Doncs bé senyors peperos, n'Aznar va estar 8 anys a Madrir i aquí, a la nostra terra vostès fa més de 40 anys que hi tenen les urpes posades i el Pacte només 4, guanyen per molts d'anys i a 4 danvant 40 n'hi van un bon grapat.
Això té un nom: propaganda demagògica, les coses clares i la xocolata espesa.
Comença la campanya
General | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)
Mallorca vs Illes Balears
manacio | 10 Maig, 2007 08:58
Sovint els termes país i nació es confonen. I encara més a l´hora d´intentar posar-los límits. S´hi ha teoritzat a voler (Melià, Fuster, Pons...), encara que en aquesta darrera legislatura bastant menys, per no dir gens. En l´anterior, com a mínim, teníem allò de Quatre Illes, Un País, Cap Frontera. I el Govern Balear va passar a ser el Govern de les Illes Balears, denominació oficial que el PP feliçment no ha canviat. Sentíem parlar d´allò de nació cultural (PPCC) vs nació administrativa (Illes Balears). I els catalanoparlants ens sentíem un poc més respectats, però no ens desviem...
L´estat està clar que és Espanya. Conjunt de nacions, no nació de nacions. Per això el que afecta a l´estat és estatal i no nacional.
Ara bé, tots els illencs, i això inclou també els no especialment nacionalistes, ens sentim primàriament identificats amb la nostra illa. És la nostra "patria chica", el nostre país estricte, en el sentit de terreny, de terròs, de territori ben clarament delimitat per la mar: de nord a sud, i d´est a oest. I així ens definim sobretot com a mallorquins, menorquins, eivissencs, i formenterers; mai com a balears. Ni com a catalans... si de cas allò de "catalans de Mallorca", "catalans de nació", "catalans de cultura". Fins i tot el PSM ha fet el pas de partit catalanista a partit mallorquinista, una cosa que UM, sempre més pràctica, ha tingut clar des del principi, sense negar, evidentíssimament, ni la unitat lingüística del català ni els orígens històrics de la nostra nissaga.
Però vivim en l´estat que ens ha tocat viure (n´hi ha de pitjors), i, ara com ara, administrativament el nostre marc de referència és la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Segurament mai hi haurà un sentiment nacional que ens identifiqui com a balears (compartim arxipèlag; i compartim llengua i història... tot i que això també ho compartim amb valencians i catalans). Però cal ser pràctics, i al Parlament hi som tots junts, i les majories es configuren a partir de diputats balears i pitiüsos, amb el conegut greuge comparatiu que fa que per aconseguir un diputat a Mallorca es necessitin deu vegades més vots que els que calen a les illes menors. I aquí és on el nacionalisme "no d´esquerres" mallorquí queda en desavantage respecte a Menorca i Eivissa-Formentera. I això explica, en bona part, les repetides majories absolutes del PP al Parlament. Fa quatre anys Mallorca seguia sense majoria absoluta pepera (UM seguia aguantant), però un grapat (literal!) de vots a Formentera (però de gent no precisament formenterera) varen fer President Jaume Matas.
Per què, doncs, no hi ha una "UM" a Menorca ni a les Pitiüses? Un partit així, amb un mínim de força, impediria automàticament la majoria absoluta del PP a cada una de les illes en qüestió (com fa a Mallorca UM) i, per tant, al Parlament. Joan F. López Casasnovas explicava l´anècdota de dues senyores benestants de Ciutadella, enfadadíssimes amb una actuació determinada del seu batle conservador, comentant la possibilitat de canviar l´orientació del seu vot però arribant a la conclusió: "però a qui vols que votem idò, als socialistes??" La situació és idèntica, o pitjor, a Eivissa, on el caciquisme dels capos del conservadorisme local contamina les ànimes dels nadius des de fa segles: molta gent votant del PP, indignada amb l´actuació del seu partit durant aquests darrers quatre anys, serà incapaç, a l´hora de la veritat, d´agafar la papereta dels "socialistes", dels "rojos", perquè va massa en contra de la seva essència, bé per prejudicis, bé per convicció ideològica. Intents n´hi ha haguts: la Unió de Centristes de Menorca, i el partit independent que va intentar fer surar a les Pitiüses l´enyorat Cosme Vidal. I gent que estima la terra tant a una banda com a l´altra, que no se sent especialment identificada amb la política depredadora d´un PP uniformitzador per naturalesa, i que no és especialment d´esquerres, també n´hi ha, i molta. Per què, doncs, han de ser orfes d´una opció política en la que es podrien sentir immensament còmodes fent, alhora, país, i, de retruc, evitant majories absolutes devastadores? Sembla que només a un Poderosíssim Partit li interessa que la situació continuï així per sempre més...
L´estat està clar que és Espanya. Conjunt de nacions, no nació de nacions. Per això el que afecta a l´estat és estatal i no nacional.
Ara bé, tots els illencs, i això inclou també els no especialment nacionalistes, ens sentim primàriament identificats amb la nostra illa. És la nostra "patria chica", el nostre país estricte, en el sentit de terreny, de terròs, de territori ben clarament delimitat per la mar: de nord a sud, i d´est a oest. I així ens definim sobretot com a mallorquins, menorquins, eivissencs, i formenterers; mai com a balears. Ni com a catalans... si de cas allò de "catalans de Mallorca", "catalans de nació", "catalans de cultura". Fins i tot el PSM ha fet el pas de partit catalanista a partit mallorquinista, una cosa que UM, sempre més pràctica, ha tingut clar des del principi, sense negar, evidentíssimament, ni la unitat lingüística del català ni els orígens històrics de la nostra nissaga.
Però vivim en l´estat que ens ha tocat viure (n´hi ha de pitjors), i, ara com ara, administrativament el nostre marc de referència és la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Segurament mai hi haurà un sentiment nacional que ens identifiqui com a balears (compartim arxipèlag; i compartim llengua i història... tot i que això també ho compartim amb valencians i catalans). Però cal ser pràctics, i al Parlament hi som tots junts, i les majories es configuren a partir de diputats balears i pitiüsos, amb el conegut greuge comparatiu que fa que per aconseguir un diputat a Mallorca es necessitin deu vegades més vots que els que calen a les illes menors. I aquí és on el nacionalisme "no d´esquerres" mallorquí queda en desavantage respecte a Menorca i Eivissa-Formentera. I això explica, en bona part, les repetides majories absolutes del PP al Parlament. Fa quatre anys Mallorca seguia sense majoria absoluta pepera (UM seguia aguantant), però un grapat (literal!) de vots a Formentera (però de gent no precisament formenterera) varen fer President Jaume Matas.
Per què, doncs, no hi ha una "UM" a Menorca ni a les Pitiüses? Un partit així, amb un mínim de força, impediria automàticament la majoria absoluta del PP a cada una de les illes en qüestió (com fa a Mallorca UM) i, per tant, al Parlament. Joan F. López Casasnovas explicava l´anècdota de dues senyores benestants de Ciutadella, enfadadíssimes amb una actuació determinada del seu batle conservador, comentant la possibilitat de canviar l´orientació del seu vot però arribant a la conclusió: "però a qui vols que votem idò, als socialistes??" La situació és idèntica, o pitjor, a Eivissa, on el caciquisme dels capos del conservadorisme local contamina les ànimes dels nadius des de fa segles: molta gent votant del PP, indignada amb l´actuació del seu partit durant aquests darrers quatre anys, serà incapaç, a l´hora de la veritat, d´agafar la papereta dels "socialistes", dels "rojos", perquè va massa en contra de la seva essència, bé per prejudicis, bé per convicció ideològica. Intents n´hi ha haguts: la Unió de Centristes de Menorca, i el partit independent que va intentar fer surar a les Pitiüses l´enyorat Cosme Vidal. I gent que estima la terra tant a una banda com a l´altra, que no se sent especialment identificada amb la política depredadora d´un PP uniformitzador per naturalesa, i que no és especialment d´esquerres, també n´hi ha, i molta. Per què, doncs, han de ser orfes d´una opció política en la que es podrien sentir immensament còmodes fent, alhora, país, i, de retruc, evitant majories absolutes devastadores? Sembla que només a un Poderosíssim Partit li interessa que la situació continuï així per sempre més...
General | Enllaç permanent | Comentaris (7) | Retroenllaços (0)
Desembarcaments de Madrid
manacio | 09 Maig, 2007 22:57
Ib3 fa programes de “famosetes”, personatges que surten molt a les televisions d'abast estatal, aquells que treuen pedaços bruts de la seva vida privada, canten i ballen a programes de baixa qualitat i són un producte de consum massiu.
Aquesta és la política d'un canal que no mira pels que vivim en aquesta terra sinó que es preocupa més de donar menjar a productores de fora i consent que els seus treballadors tinguin un lloc de feina precari i indigne pel que representa un canal autonòmic.
Es veu que això de tirar de personatges d'abast "nacional, que diuen ells" no només és qüestió dels que ens governen, sinó també de l'altre gran partit espanyol que es mou per les nostres terres i ahir en Felipe Gonález es va donar un bany de masses a la nostra ciutat.
Resulta que per omplir un auditori necessiten portar una cara coneguda, i donen entendre a la ciutadania que no se senten amb prou força ni confiança de donar ells la cara per engrescar als votants d'esquerra.
També vindran el ZP, na de La Vega, en Pepinyo i algun més. El que no tenim tan clar és si vindran en Zaplana, n'Acebes o en Pujalte, tot per omplir grans aforaments i oblidar-se un cop més dels que vivim en aquesta terra.
El Felipisme ens va enterrar en la transició, n'Aznar ens va fer la guerra freda durant el pacte i en ZP es bota el paràgraf de les Illes Balears durant el discurs d'investidura, i na Salom tota orgullosa crida “I BALEARES!!!”, és tot el que fan els nostres diputats a Madrid sortir devora en Pujalte, fer-se quatre fotos i cobrar bones dietes.
Aquesta és la política d'un canal que no mira pels que vivim en aquesta terra sinó que es preocupa més de donar menjar a productores de fora i consent que els seus treballadors tinguin un lloc de feina precari i indigne pel que representa un canal autonòmic.
Es veu que això de tirar de personatges d'abast "nacional, que diuen ells" no només és qüestió dels que ens governen, sinó també de l'altre gran partit espanyol que es mou per les nostres terres i ahir en Felipe Gonález es va donar un bany de masses a la nostra ciutat.
Resulta que per omplir un auditori necessiten portar una cara coneguda, i donen entendre a la ciutadania que no se senten amb prou força ni confiança de donar ells la cara per engrescar als votants d'esquerra.
També vindran el ZP, na de La Vega, en Pepinyo i algun més. El que no tenim tan clar és si vindran en Zaplana, n'Acebes o en Pujalte, tot per omplir grans aforaments i oblidar-se un cop més dels que vivim en aquesta terra.
El Felipisme ens va enterrar en la transició, n'Aznar ens va fer la guerra freda durant el pacte i en ZP es bota el paràgraf de les Illes Balears durant el discurs d'investidura, i na Salom tota orgullosa crida “I BALEARES!!!”, és tot el que fan els nostres diputats a Madrid sortir devora en Pujalte, fer-se quatre fotos i cobrar bones dietes.
General | Enllaç permanent | Comentaris (4) | Retroenllaços (0)
TANMATEIX...
manacio | 06 Maig, 2007 19:30
Destacats articulistes (Juan Mestre, Miquel Payeras,...), bloggers (Jordi Bayona ), i polítics (Francina Armengol) tenen molt clar que UM ja té el pacte decidit amb el PP per a després de les eleccions de dia 27. Altres polítics són més cautes (Francesc Antich i, darrerament, els representants del Bloc). I sembla que la incorporació de gent tan poc procliu a un pacte d´aquestes característiques com Josep Melià i Mateu Crespí a la llista d´UM al Parlament no pesi gens a l´hora de proclamar que el nou pacte UM-PP ja està cuit.
Si el PSOE no és capaç d´arrabassar per si sol la majoria absoluta al PP, no caldria com a mínim que posàs en marxa de bon de veres la seva maquinària electoral (que la té, i tan potent o més que la del PP, encara que a hores d´ara a penes es noti: Palma està invadida de tanques del tàndem Matas-Estaràs-Cirer) per tal d´aconseguir com a mínim la majoria relativa (els vots potencials els té, com es va demostrar a les darreres generals) i afavorir així un pacte d´UM en un altre sentit? No haurien de fer els socialistes un seriós examen de consciència i, en lloc de tirar pilotes fora ("tanmateix UM tornarà a pactar amb el PP"), fer-se càrrec de la responsabilitat que tenen i liderar el canvi de govern? Si, podent-ho fer, no ho fan, ells són els qui han de donar explicacions de perquè se n´inhibeixen, i no culpar tercers partits.
És impossible la reedició d´un Pacte de Progrés?
S´ha de conformar UM a seguir estant eternament a la corda fluixa que suposa tenir el paper de frontissa, encara que enguany les enquestes li continuen somrient, o serà ver que ha iniciat l´evolució cap a un partit més fort, més gran, i que englobi un nacionalisme transversal de més ampli espectre?
Si el PSOE no és capaç d´arrabassar per si sol la majoria absoluta al PP, no caldria com a mínim que posàs en marxa de bon de veres la seva maquinària electoral (que la té, i tan potent o més que la del PP, encara que a hores d´ara a penes es noti: Palma està invadida de tanques del tàndem Matas-Estaràs-Cirer) per tal d´aconseguir com a mínim la majoria relativa (els vots potencials els té, com es va demostrar a les darreres generals) i afavorir així un pacte d´UM en un altre sentit? No haurien de fer els socialistes un seriós examen de consciència i, en lloc de tirar pilotes fora ("tanmateix UM tornarà a pactar amb el PP"), fer-se càrrec de la responsabilitat que tenen i liderar el canvi de govern? Si, podent-ho fer, no ho fan, ells són els qui han de donar explicacions de perquè se n´inhibeixen, i no culpar tercers partits.
És impossible la reedició d´un Pacte de Progrés?
S´ha de conformar UM a seguir estant eternament a la corda fluixa que suposa tenir el paper de frontissa, encara que enguany les enquestes li continuen somrient, o serà ver que ha iniciat l´evolució cap a un partit més fort, més gran, i que englobi un nacionalisme transversal de més ampli espectre?
General | Enllaç permanent | Comentaris (8) | Retroenllaços (0)
Menú
Cerca
Calendari
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |