Nacionalistes de les Illes

Junts per Mallorca!
Junts per Balears!

Junts al Parlament Espanyol a defensar la nostra Terra.

El nostre País!

Realment si algú es vreu que en Nadal és nacionalista, deu ser que creu que és nacionalista Espanyol, pq altre cosa...
I els que fan feina a l'Ajuntament de Palma ja o saben bé...
desastres

Amb molt poc temps podrem veure si el que tu dius és veritat.
En qüestió de dies hem de saber què passarà les properes generals.

Idò jo som més escèptic en quant la fòrmula dirigida per en una persona amb el perfil d'en Nadal funcionarà, però en fi, encara és prest per saber-ho, fa falta veure quin serà el seu poder real -perquè els altres també voldran la seva part de pastís, i l'ombra de na Munar es notarà-.

I sobre les eleccions espanyoles -quina mania en dir-les generals, nacionalista no espanyol!- tampoc som gaire optimista, les coses es fan amb moltes presses i sense un acord ampli -i amb massa bregues per enmig- que pugui donar garanties de competivitat.

Uep aquí. Aquest joan que ha fet el segon comentari m´ha usurpat el nick! En aquest blog, i en altres, en joan escrit així, en minúscules sóc jo de ja fa temps. Aquest altre se n´haurà de cercar un altre.
I pel que fa al nacionalisme den Nadal, si ell s´hi declara l´haurem de creure, no?

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2668955

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3378+6+194699

Fixau-vos-hi: per una part EU, que li xucla l´ànima nacionalista; i per l´altra el PP (pancarteros psicodélicos), que el ridiculitza a Cala Blanca en un dels esperpents més grotescs que ha viscut aquesta terra en molts d´anys!

El PSM ha triat el carro dels perdedors. Té una darrera oportunitat ara amb les generals, però és la darrera.

I, astorat, els unionistes (assimilacionistes espanyols tipus Miquel Payeras, Miquel Segura, El Mundo, Diario de Mallorca... a nivell mediàtic, i el PP i el PSOE a nivell polític) tenen ben clar quin és l´enemic a batre: el nacionalisme potencialment majoritari d´UM!

En aquest moment els problemes que puguin sortir a l'hora de fer una Gran Coalició Nacional no vindran de part d'Unió Mallorquina, és casi segur que vindran per part del PSM.

I és una llàstima ja que una Gran Coalició Nacional requereix ineludiblement dels dos principals partits Nacionalistes de les Balears.

Ànims! Que no tenim molt de marge!

En Grosske està nirviós i preocupat amb aquesta "futura" Aliança Nacional.

I en Biel Barceló només parla de territori, territori i territori, mentre tant els corsaris segueixen espoliant en Nostre País.

A per feina, collons!!

Ara és i serà l’hora en que els Mallorquins podrem tenir l’opció de que TOT Espanya ens senti, si UM coma partit Nacionalista i defensor dels Mallorquins té la sort de guanyar els Mallorquins guanyarem!!
Endavant UM i els Nacionalistes que estimen Mallorca!!

UM-Entesa-Esquerra!
El PSM té una darrera oportunitat per pujar al carro nacionalista, o romandre diluït en l´esquerranisme alternatiu d´EU.
Serà un punt sense retorn!!
Ja no hi haurà marxa enrere!!!

Ho té fotut el PSM, la veritat. Tothom fa una mica de carronyaire del poc que queda d´ells:

UM ja se n´ha emportat bona part del partit al seu redol, i més que hi recalaran encara! Li interessa forçar el trident que diu l´amic uemita per deixar el PSM més encara entre l´espasa i la paret.

Entesa ja se´n va desmarcar, i forçant el trident segueix deixant ben palès per què se´n va anar. Per als expessemeros en general, i per als d´Entesa en particular, PSM i EU són com l´oli i l´aigua. Amb en Ferrer de secretari general d´UM, i amb la nova executiva uemita, la fusió d´Entesa dins UM és només qüestió de temps.

Esquerra força el trident perquè pretén, encertadament, recollir les restes del PSM que, malgrat que vegin amb disguts l´aliança amb els de Grosske i Llauger, no vegin tampoc amb bons ulls anar-se´n a UM. ERC esdevindrà així el referent del nacionalisme illenc d´esquerres, tan minoritari com vulgueu, però existent.

Així les coses, un cop UM ja hagi arribat al total del seu creixement possible per l´esquerra, tindrà màniga ampla per començar a fer mal al PP, tasca que com ja s´ha dit abans, serà més feixuga, però que acabarà arribant. I el PSM, o el poc que quedi d´ell després de les sagnies esmentades més amunt, ja quedarà per sempre més lligat a EU-EV (que es fonguin en un únic partit és només un formalisme) en una maniobra última de supervivència política que els converteix en la versió nostrada d´IC-V, sense més marge de maniobra que ser un apèndix, més o manco prescindible, del PSOE.

Enhorabona pel blog!
També enhorabona als del Tercer Espai, perquè pareix que han reviscolat!! Diuen que estan fent feina per fer una bona coalició per a les generals... que Déu els il.lumini!

joan, molt bona anàlisi, però el creixement d´UM per l´esquerra també estic convençut que es farà a costa del PSOE: hi ha molt de vot nacionalista útil de gent no excessivament esquerranosa cap a n´Antich i n´Armengol, que a mesura que el PSIB es vagi espanyolitzant més, anirà cap al centre nacionalista.

¡Hola cachorritos! Este totum revolutum de independentistas y regionalistas que habeis cocido en UM no se lo cree nadie... ¡Teneis el futuro más negro que el carbón!

PD. Una pregunta: forca significa horca, no? Jo, jo!

Però si era mort. Si d'ençà de les eleccions no existeix. En Gomila ho va emprar d'excusa per intentar aconseguir un lloc a UM, i no li varen donar ni tertúlies a la tele.

Ara no sé que intenta, mirar de pescar qualque cosa?? fer-se fotos a costa dels altres?? però si ningú se fia d'ell!!!! Quina cara més dura Déu meu.

Les joventus del PSM no mos volen, ja ho val!
Idò permeteu-me que sigui un xic políticament incorrecte, perquè ja estic fart de considerar la gent del PSM els meus germans naturals i dur-me´n bufetada rere bufetada: jo em deman, i qui putes vos vol a vosaltres amb la pinta que foteu (la foto dels figures aquests que surt avui al diari no té desperdici). Au! Bon vent i barca nova, i de la vostra pell en fareu cordons!!

No em consider particularment esquerranós, però consider l´educació i la sanitat públiques com a pilars bàsics de l´estat de dret. Sembla que l´honorable president José Montilla pensa altrament:

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2671670

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2670038

Val! Acceptem pop com animal de companyia, però no podem acceptar a un que viu a "Calvià", que segurament llegeix un pamflet (el pitjor de tot és que segurament s'ho creu) i que critica el Nacionalisme com a "apolític". Per aquesta no passem!

Amb aquestes bregues no anireu enlloc. Seguiu pensant en clau mallorquina, no balear.

Què hi ha del PSM i els Verds de Menorca? Què hi ha de l'Entesa Nacionalista d'Eivissa? aquestes formacions estan vinculades al PSM, un espai nacionalista que UM no té. Ni Entesa. I ERC, només un poc a Eivissa.

Si desfem el Bloc també desfarem Eivissa pel Canvi, que inclou ENE, ERC i EU. Totes dues foren fonamentals per aguantar a Mallorca i arrabassar el diputat de la majoria al Parlament.

A més, EU està present també a la resta d'illes i a les generals (igual que el PSIB) arrossega més vot a les generals.

La resta d'illes també compten. I una coalició basada gairebé exclusivament en Mallorca està condemnada al fracàs.

Manel, et vessa la raó. De la mateixa manera l´esquerra nacionalista illenca, encara que vagi amb EU, difícilment farà res sense UM. Ara explica-ho als amics del PSM, a veure què et diuen.

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+194852

I què tal si EU fes com els escriptors castellans afincats a Catalunya varen fer a Frankfurt? Conscients de ser el motiu d´una polèmica irresoluble, optaren graciosament per sortir voluntàriament del camp de batalla: serien capaços els d´EU d´interrompre, encara que només fos temporalment, la mossegada vampírica al coll del PSM?

Qualcú pot escoltar aquest altre home carregat de seny??

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+194919

Tal vegada aquest altre doni amb el clau per una altra banda,

Diari de Balears, cartes al director d'avui 21 desembre

Una Entesa Balear pel Senat pren cos

Poc a poc, es van posant les bases per a aconseguir que les Illes Balears gaudeixin d'un grup propi al Senat. Encara no és la cambra de representació territorial que li pertocaria; però és una manera d'aconseguir representació a Madrid amb un grup nombrós i amb entitat pròpia, tal com ja existeix amb l'Entesa Catalana de Progrés, el tercer grup més nombrós de la càmera amb setze senadors, que agrupa a membres de quatre forces polítiques de Catalunya.

L'arxipèlag escull cinc senadors: tres a Mallorca, un a Menorca i un per Eivissa-Formentera. A part, s'ha d'afegir un sisè senador designat pel govern autonòmic (actualment, Pere Sampol), i un setè similar que serà designat després de les eleccions a causa de l'augment demogràfic experimentat a l'arxipèlag. Els resultats a Mallorca solen ser de PP 2 i PSIB 1, i a la resta d'illes també solen guanyar els populars. En haver-hi tant pocs senadors en cada circunscripció, el Senat obliga a agrupar el vot al màxim per a tenir èxit. Malauradament, no s'ha après la lliçó regularment i la dispersió de candidatures ha evitat una representació plural: el 2004, el PP s'endugué quatre senadors, el PSIB un, i terceres formacions cap ni un. Però ara sembla que a totes les Illes podrem veure una candidatura única, nacionalista i d'esquerres, present a cadascuna de les circumscripcions insulars.

De moment, ja hi ha quòrum a tres de les quatre illes. El dimecres 12 de novembre, es va arribar a Menorca a un acord entre el PSIB, PSM, Els Verds i Esquerra de Menorca per a presentar una única candidatura, amb Artur Bagur com candidat. A Eivissa, el dissabte del mateix mes la plataforma Eivissa pel Canvi (coalició d'ENE, EU i ERC) va acordar coaligar-se amb el PSIB per anar plegats a la circumscripció pitiüsa, amb un candidat encara per determinar.

Només queda Mallorca, on els moviments encara no són lluny d'una resolució final. El debat obert pel president d'Entesa per Mallorca, Biel Huguet, proposant una candidatura que només integrés formacions nacionalistes, deixant fora EU-EV i desfent el Bloc, copsa el debat actual. També la celebració del congrés d'UM ha fet esperar a tots fins la seva resolució. En qualsevol cas, la viabilitat d'una candidatura conjunta a Mallorca és viable. Si la coalició nacionalista pren cos, Biel Huguet va afirmar que al Senat sí cal ajuntar forces amb PSIB i EU-EV, ja que només les dues forces més votades obtindrien senador. Sinó, és molt probable que el Bloc i el PSIB s'uneixin per afinitat ideològica d'esquerres; però la coalició nacionalista, com a tercera força, no tindria cap opció. En tots dos casos hauria de prevaldre la sensatesa per a no dividir el vot, independentment de les aliances al Congrés dels Diputats.

D'aquesta manera poden aconseguir-se el senador de Menorca, el d'Eivissa-Formentera, i dos de tres a Mallorca. Afegint-se a en Pere Sampol i el nou senador per l'augment demogràfic, farien un total de sis representants. Després de 30 anys sense representació a Madrid, seria un èxit fabulós tenir grup propi. Esperem esdeveniments: cal enllestir els deures a Mallorca, però encara hi ha temps -tampoc massa-. La voluntat d'unió sempre és premiada i agraïda per l'electorat, i el món està ple de minories condemnades a l'extraparlamentarisme per excés de divisió i idealisme. Tanmateix, sembla que la lliçó està ben apresa.

Si mireu el Blog de'n Manel té un post idèntic a la carta de Diari de Balears, supòs que la carta deu ser seva.

Enhorabona Manel, bon article.

En efecte, la candidatura nacionalista i de progrés conjunta al Senat té tot el sentit del món. Respecte al Congrés, diuen que UM i PSM s´han reunit i en parlen... inaudit! Acabarà bé la cosa??

Nadal va declarar que volia treure vots de l'abstenció i això és una idea excel·lentíssima. ´
Cadascú que faci el seu camí i els nacionalistes hem de saber on fer la pinya. No repetir els errors comesos pel PSm.
Endavant.

La declaració de Nadal respecte a treure vots de l´abstenció em va semblar magistral. Quan parlam de si aquestes illes són més o menys nacionalistes, més o menys de dretes o esquerres, que si el PP representa quasi a la meitat de la població... Tot mentida! El 50% de la població no vota!!

Sobretot això: el 50% no vota!

I què me´n deis ara de n´Antich i n´Estaràs tan amiguíssims? Ara toca fer veure que només existeixen ells, i que tots dos són moderadíssims i súper dialogants!

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+195088

http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=1753_2_317753__Mallorca-denuncias-contra-venganza-haber-gestado-Pacto

Seny, dius ?
http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+195065

Avui al No Vagi Per Dit del DdB pareix que diuen que el PSM optarà pels comunistes... i jo que ja m´havia començat a fer il.lusions! Com diu na Munar, no ens estimen...

Idò jo encara tenc fe, redell, que és Nadal, temps d´il.lusions i somnis!

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+195064

MOLTS D´ANYS A TOTS ELS HOMES I DONES DE BONA VOLUNTAT!

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3384+6+195019

Francesc Xavier, l´article denúncia del centralisme mallorquí és tristament ben real a molts de nivells (massa). La consciència illenca (sembla que aquest gentilici és menys forçat que "balear") comuna està en plena construcció, amb instruments ben valuosos al nostre abast (IB3, un futur Diari de Balears amb més pretensions que l´actual, etc.). Pel que fa al tema de Joana Barceló, no sé fins a quin punt ha estat una jugada bastant intel.ligent no cremar-la com a cap de llista a les generals: les seves possibilitats com a ministrable continuen intactes, o fins i tot han augmentat. Per a una batalla que per a ells és purament ZP contra Rajoy els caps de llista són quasi anecdòtics: per això Antich decideix no cremar innecessàriament Barceló i col.loca un home de confiança de segona fila...

On és la forca uemita quan els socialistes ensenyorits i els seus lacais mediàtics es permeten ningunejar el seu soci vital de govern?

Fins quan la xuleria i la prepotència de PP i PSOE al nostre país??

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+195125

Hola, uemita:

Veig que parles d'un "Diari de Balears amb més pretensions que l'actual". Tens cap nova notícia al respecte? S'ha de convertir, també, en un diari per a Menorca, Eivissa i Formentera? Aquest estiu passat vaig llegir una notícia que deia es fusionaria amb el l'Avui, però no n'hem sabut res més.

Bé, això és tot. Molts d'anys a tothom!

http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?-1+3+195099

pamboli, jo ni tans sols ho he vist com a notícia escrita, tot són rumors. El Diari de Balears és entranyable, i sembla increïble que estiguéssim tants d´anys sense un diari d´aquí en català. La seva secció d´opinió és la millor de la premsa local. Però és obvi que és un diari que ha de créixer, no només terriorialment, sinó en qualitat i en mitjans. I res d´això és possible a l´ombra de l´Ulitma Hora. Tot i el mèrit personal de Pere Serra per fer el diari possible cada dia, està clar que a la pròpia empresa no li interessa tenir competència dins casa, i qui estira del carro (qui permet que tot això sigui econòmicament possible) és UH. Segurament seria, per tant, una gran notícia que DdB s´independitzàs del Grup Serra per començar a volar alt de bon de veres.

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+195171

Gràcies, premsòmetre. El guru Melià, com sempre, posant les coses al seu lloc. Per acabar de tenir totes les dades i obrir els ulls al que pretenen alguns, llegiu:

No vagi per dit (DdB 27.12.07)
El cinc per cent

En ambients de l'esquerra, s'hi comenta que Esquerra Unida està molt interessada a mantenir la coalició amb el PSM amb vista a les pròximes eleccions generals, això sí, mantenint les sigles. Resulta que aquesta coalició, sota la marca Progressistes, va obtenir quasi 40.000 vots als comicis del 2004. Aquests sufragis foren decisius perquè la formació de Llamazares assolís el cinc per cent dels vots en el conjunt de l'Estat, la qual cosa li donava dret a la formació de grup parlamentari i també a les compensacions econòmiques que atorga la Cambra als partits que assoleixen aquest percentage de vots. Si el PSM pactàs ara amb altres grups nacionalsites i no amb EU, o es presentàs en una llista conjunta sense sigles, Llamazares se'n podria dur un disgust dels grossos.

L´altre dia varen entrevistar en Pere Sampol a IB3 (entrevista recuperable a www.peresampol.cat) i m´agradaria fer un parell de puntualitzacions:

Personalment reconec que Sampol està fent una bona feina. Hi ha coses que no m´agraden d´ell, però vaja, mai trobarem un candidat 100% al gust de tots: d´això es tracta quan parlam de consens entre molts, no? Però com que sembla que hi ha tant de sampolista que li fa campanya m´agradaria deixar clars alguns dels meus emperons:
1. No m´agrada que es doni tant d´autobombo; a més, d´una manera tant insistent: ho diu dues o tres vegades a l´entrevista, que ell fa vint anys que estudia economia. Sense ser un entès en la matèria, segur que en podem trobar un bon parell mallorquí més de candidats nacionalistes que ens en poden donar amb ditet: el professor Joan Mir, per dir el primer que em ve a la memòria.
2. Hi ha motius per dubtar de la seva neutralitat a l´hora de defensar el bé general dels illencs: la seva renúncia, sospitosament poc difosa als mèdia, a demanar finançament de Madrid per fer el nou hospital de refèrencia de Palma pel fet que finalment es farà a Son Espases clama al cel.
3. L´afirmació que fa que ell parla més bon castellà que la ministra Alvarez és una collonada com un temple: és com si un castellanoparlant que ha après un català central més o manco estàndard digués que parla millor que un mallorquí que utilitza tan deshibidament com correcta el seu dialecte.

enguany tard pero l'any qui ve mem si es tornar a fer una selecció balear dels jugadors professionals

Una altra den Sampol: per què punyetes s´ha erigit en defensor de l´addicció al tabac a les Illes? Resulta que Sampol vol permetre que a les Illes es pugui vendre tabac amb menys traves, com a Canàries. Que no veu que tanmateix no es ficarà el petit comerciant dins la butxaca, si és que és això el que pretén!? És com dir: si a Canàries incompleixen Kyoto, nosaltres també, que si els empresaris d´allà no passen pel tub els nostres tampoc!

http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=1756_5_318455__Opinion-Pacte-territori

Pepet, sí que estaria bé tornar a posar en marxa el tema de la selecció balear! M´imagín que des de la Conselleria d´Esports, tan poc ideologitzada com vulgueu, la cosa es veu amb bons ulls. No estic tan segur, però, que des de Presidència s´hi mostrin tan entusiastes com durant la primera legislatura del Pacte. Serà qüestió de començar a fer pressing, al.lots!

Respostes al ditxós test:
EU-EV o UM?
Trii la resposta correcta;

1r) Quin partit defensa als seus estatuts el dret d'autodeterminació dels diversos pobles de l'Estat?

EU parla molt d'autodeterminació però va votar en contra del pla Ibarretxe (que defensava de veres el dret a l'autodeterminació) al congrés dels diputats, amb els vots del psm i de progressistes

2n) Quin partit s'ha oposat sempre contundentment a la política centralista del PP i va estar a l'oposició al govern PP-UM a la passada legislatura?

Demagògia. UM sempre s'ha oposat a polítiques centralistes del PP o del PSOE

3r) Quin partit va rebutjar la reforma de l'estatut pactada per PP-PSOE-UM la passada legislatura per considerar que era insuficient i que les Balears mereixien el màxim autogovern?

Jo el que vull és una constitució catalana. Cosa que no crec que vulgui EU. Mentrestant tots volem un estatut més ambiciós i la coalició el que reclamarà serà més autogovern.

4rt) Quin partit ha estat sempre al costat de les diverses entitats que defensen la llengua catalana i ha rebutjat les mesures del govern Matas-Munar contra el català adoptades la passada legislatura?

UM sempre ha defensat la nostra llengua i, per exemple, l'ha emprada molt més que l'anterior senador autonòmic Manolo Cámara.

5è) Quin partit ha defensat sempre la màxima protecció per als espais naturals front a les agressions dels successius governs PP-UM?

No crec que sigui el tema principal per anar a reivindicar a Madrid. De tota manera a la coalició hi hauria molts partits (PSMallorca i Menorca, Entesa i Esquerra) amb una component ecologista important per tant no hauria de ser cap entrebanc. A més, UM ha dit que accepta als Verds, que no són un partit d'obediència estatal.

6è) Quin partit ha mantingut tradicionalment bones relacions amb el PSM i ERC i, de fet, ha integrat coalicions electorals en les darreres convocatòries?

Més demagògia. Les bones relacions van i venen. EU el que té és que és un projecte cada vegada més minoritari, a nivell estatal està claríssim, que no té més opció que parasitar al PSM.

7è) Quin partit rebutja clarament qualsevol casta de suport a un hipotètic govern presidit per Mariano Rajoy?

La coalició descartarà totalment donar suport a n'en Rajoy.

8è) Quin partit descarta totalment un suport futur al retorn del PP al govern de les Illes Balears?

Això no crec que sigui el tema de cara a les Generals. I és xerrar per xerrar, perquè si avui hi ha pacte de progrés és perquè UM hi ha apostat.

9è) Quin partit té una presència al conjunt de les Illes Balears i no ha adoptat tradicionalment actituds insularistes que, amb raó, generen rebuig a Menorca, Eivissa i Formentera?

Això no crec que afecti a res. Afecta més que els del PSMenorca tenen una molt mala relació amb EU-Menorca, que els té com a enemic i els ataca constantment. I de fet a les passades autonòmiques varen fer només coalició PSM-Verds

10è) Quin partit defensa clarament la idea de Països Catalans?

PSM, Esquerra i Entesa

Visca la gran coalició a les generals (penjat a Unitat Nacional 28/12/2007, 11:53)

No votarem res que s'assembli al matalàs per a en Llamazares.

Avui hi ha hagut reunió dels partits involucrats en la futura coalició i diuen que la cosa ha anat bé! Esperarem els informatius d´avui o la premsa de demà abans de confirmar-ho...

Notícies d´IB3 ràdio de les 20h: l´únic acord al que han sabut arribar és que el candidat serà Pere Sampol. La resta, que es redueix a sí EU hi ha de ser o no, continua enlarie...

Redell amb EU! Si són tan nacionalistes, que deixin de fer part d´un partit estatalista, tan difícil és de fer?
És com aquests socialistes que s´omplen la boca de país (http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3386+6+195133), o com la presidenta Armengol que la Nit de la Cultura de l´OCB va fer un discurs tan estridentment pancatalanista que ningú, absolutament ningú dins el seu partit (ni aquí ni, evidentment, a Madrid!) pot subscriure. Si són nacionalistes de cor, que es facin d´un partit nacionalista, no??

Les darreres notícies indiquen que no hi ha res fermat encara, ni de bon tros. Ens trobam en una cruïlla històrica. Cal fer pinya i pressionar els negociadors perquè finalment prevalgui el país per damunt de qualsevol altre interès obscur. Hi ha un llistat d´adhesions a nivell personal visible a:

http://gentxlesilles.balearweb.net/

Segons que indiquen, basta que envieu el vostre nom, llinatges i professió a:

gentxlesilles@gmail.com

Ahir al telenotícies del vespre d'IB3 es va poder sentir una vegada més l'adjectiu "nacional" com a sinònim d'"espanyol" o "estatal". Algú amb una mica de "pes" pot fer-los entendre com funcionen aquestes paraules?
Pel que fa a IU, per què estar tan pendents del que facin o deixin de fer?

Seré políticament incorrecte, però ja estic fins els collons de passar pena i veure com als que suposadament ens representen els importa un rave el país i s´estimen més fer de bomba d´oxigen d´un partit en vies d´extinció a les Illes (EU), però que com a mínim juga les seves cartes amb coherència. El paperot del PSM, en canvi, no només és l´antítesi de la coherència, sinó que deixa ben palès quines són les seves prioritats. Si finalment s´estimen més anar amb EU que amb UM+Entesa+ERC a les estatals, es poden ficar l´etiqueta de nacionalistes pel cul! Com a mínim això haurà quedat clar davant els ulls de tothom d´una vegada per totes!! El paper històric que ha fet el PSM per defensar aquest país haurà quedat reduït a no res!!!

Si d´alguna cosa serveix llegir Miquel Payeras, és que t´esperoneja a dur-li la contrària i a desdibuixar el seu desitjat escenari polític.

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+195329

http://paper.avui.cat/article/serveisioci/110509/llibertat/alegria.html

Sort que n´hi ha que comencen a estirar del carro:

http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?-1+3+195371

Coalició nacionalista

L’anunci que Unió Mallorquina, Esquerra Republicana i Entesa presentaran un candidat de consens a les eleccions generals de març deixa en mans de la direcció del PSM decidir si aquesta candidatura representarà tots els partits nacionalistes o no. Allò que semblava més difícil –veure UM pactar amb ERC– ja s’ha aconseguit. Ara és el torn de la formació que presideix Biel Barceló de dir-hi la seva. És cert que el PSMja ha anunciat que se sumarà a la coalició si també ho pot fer Esquerra Unida-Els Verds, però la resta de forces hi mostra reticències. El problema no són els dirigents EU-EV a les Balears –seria absurd qüestionar el tarannà de Miquel Rosselló o de Miquel Àngel Llauger, entre d’altres dirigents progressistes–, sinó la seva adscripció a un partit de tall estatal que desvirtua un projecte que pretén ser únicament illenc. El PSM argumenta que vol ser fidel, que no vol deixar tirats a la cuneta els seus socis perquè significaria rompre el Bloc, sense comptar que aquesta decisió tan honorable pot ser interpretada també com la d’un partit sense «cintura» política: falten més de tres anys per als pròxims comicis autonòmics, res no està pactat per a llavors i, en tot cas, Esquerra Republicana ja hauria «romput» el Bloc en pactar pel seu compte amb UM i Entesa.
L’actual direcció del PSM ha de prendre una decisió difícil: apostar per una «coalició» nacionalista o per un «bloc» federalista. Amb la primera opció seria possible somiar en un diputat a Madrid; amb la segona, les dues candidatures es restaran vots, possiblement. En qualsevol dels casos, allò cert és que dels resultats electorals se’n faran moltes lectures profitoses per al futur del nacionalisme illenc.

Els del PSM diuen que no es volen sentir pressionats, però redell, una mica de criteri i de valentia tampoc estaria gens malament; però no, en aquest país l´únic que sembla que podem fer és marejar la perdiu i pardalejar fins al darrer moment. No volen pressió, idò tassa i mitja! Tothom, llevat dels filocomunistes, ho té clar:

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+195359

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+195358

- si el que es preten és un projecte purament illenc, que hi pinta ERC?
És un partit d'obediència externa, és a Barcelona on decideixen amb qui es pacta a les nostres Illes, això és un fet. Fins i tot és carregaren la cupula d'erc illes un pic (recordau el "barco de requilla"?)
-On eren els màxims dirigents d'UM ahir? i no parl de la manifestació sino dels actes institucionals... on era en Nadal i companyia? no respecta les dates commemoratives nacionals? Vaja nacionalista.
-I que pensau dels filocorruptes, dels dirigents d'UM que acudeixen a actes de desagravi de "senyors" com l'advocat Feliu. Això si no els cerqueu a manifestacions d'unitat nacional comm la d'ahir.
-El millor que ha pogut fer UM és triar com a lider un advocat... amb la "genteta" que te a les seves files el necessiten.

Estimat pessimista:

-no he d´anar a defensar jo ERC però l´identitat nacional de les Illes és catalana i per tant ERC té lloc de manera natural dins la Coalició
-els dirigents d´UM eren ahir a l´ofrena a la plaça d´Espanya, i avui a Cort; a quin país vius?
-dels filocorruptes no en faré cap comentari; pas de fer el joc a El Mundo i als filoimmundistes
-i no és més nacionalista qui més es manifesta pels carrers; sigui com sigui, jo hi era a la mani d´ahir!

Amb un poc de sort i, sobretot, de seny, plantarem un diputat nacionalista a Madrid el 2008. Molts d´anys a tot déu!

La corrupció dins UM no és un invent de El Mundo ni de cap filoimmundista, és una evidència prou clara com per haver fet intervenir la fiscalia pública imputant als seus dirigents. Surt a tots els diaris.
I l'assitència de liders d'un partit polític a un sopar de desagravi d'un "senyor" empresonat per corrupció urbanística no hauria d'esser permésa pels seus propis militants.
Estic d'acord amb pessimista, però jo som una mica més optimista: Dins UM també hi ha bones intencions i bona gent. I la possibilitat d'acord no és irreal, mirau sino a Buger on governen PSM i UM junts des de fa anys.

En cap moment he dit que la corrupció dins UM sigui un invent. El que no estic disposat a fer és a magnificar-ho de manera interessada com pretenen alguns. I fer seguidisme d´aquests per part de gent que s´omple la boca de país i d´honestedat em sembla patètic. Els jutges parlaran. I a nivell personal un militant pot anar a un acte de desgreuge de qui sigui, només faltaria, sigui d´un corrupte (empresonat?), sigui d´un independentista perseguit, d´un lehendakari imputat, o d´un condemnat per haver cremat fotos del rei borbó. Qui no vulgui veure que a UM la tendència és a fer un partit de gent honesta i compromesa amb el país, modern i participatiu, gran, obert, transversal i valent per lluitar contra els enemics (poderosos i insidiosos i coneguts per tothom) és que no es vol llevar una còmoda bena dels ulls que de poca cosa serveix, si no és per travelar.

http://maiorica.balearweb.net/post/42962

Una pregunta: cas que el PSM mantengui (a costa del país) la seva lligadura amb EU, què passarà amb la resta de forces independents i municipals? D´entrada Eivissa pel Canvi aniria amb el Bloc, no? Però i el PSM de Menorca, gens amic d´EU?? Pel que fa a UCM, Independents de Son Servera, Gent x Formentera, etc. tot sembla indicar que farien pinya amb la coalició nacionalista: amb tota aquesta gent fent pinya, malgrat la deserció del PSM, és forassenyat pensar en la viabilitat del diputat???

Editorial DdB 2.1.08

Llums i obres al 31-D

Els 31 de desembre d'aquests darrers anys han estat diades caracteritzades per una forta contestació als representants dels governs municipal (de Palma) i autonòmic. La diada de despús-ahir tingué llums i ombres, aquestes darreres aportades sobretot pels regidors del PP a l'Ajuntament de Palma, que es negaren a pujar a la llotja en resposta a l'absència de la corporació a la Salve de l'església de Sant Miquel. Aquesta voluntat pueril de singularitzar-se enfront de la resta de regidors tant pot anunciar una oposició abrupta com inofensiva. En tot cas, la corporació ha fet una passa cap a la normalització de la vida institucional en un estat definit aconfessional per la Constitució.

La mateixa diada es completà amb la manifestació d'entre 2.000 i 4.000 participants que clamaven pel dret a l'autodeterminació (en els distints graus que permet aquesta figura i que van des d'un aprofundiment vigorós en l'autonomia fins a la pura i simple independència). La varietat que presenta el catàleg de demandes, però, no hauria d'induir a pensar en l'afebliment de la tendència autodeterminista. Al contrari, tot i que lentament, creix entre la població autòctona un sentiment que, per emprar un terme en boga, en diríem de desafecció, nodrit en bona part pels comportaments dels partits d'obediència estatal, poc curosos amb la sensibilitat d'aquesta població per la llengua, per la cultura i pel territori. Matisem immediatament que aquesta poca cura no revesteix les mateixes formes ni causa les mateixes calamitats en tractar-se del PP o del PSOE, però les diferències essencials entre una i altra formació no n'eximeixen cap de la desconfiança o les suspicàcies que prenen força en un nombre creixent de ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Cartes al director DdB 2-1-08

En català:botifarra

Sr. director, A què ve que sigui tan cabdal i prioritari aconseguir representació illenca nacionalista a Las Cortes de Madrid? Quines passes decisives o no tan decisives cap a la Independència (veu pròpia i diferenciada), ha representat al llarg dels anys la presència parlamentaria d'Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit Nacionalista Basc, Nafarroa Bai, Eusko Alkartasuna, la Chunta Aragonesista, Coalición Canaria o Convergència i Unió? Si res s'ha legitimat amb aquesta presència ha estat l'existència de l'Estat espanyol i del seu règim monàrquic parlamentari blindats per les armes de la seva Constitució. Per què hem de ser en això tan regionalistes com els altres?

En tot cas, no és cap secret que el vertader interès d'UM o ERC illes en aquest envit i joc fora de la coalició nacionalista és carregar-se el PSM. El neonacionalisme entusiasta de la gent d'en Miquel Nadal és absolutament oportunista: en aquests moments no es juguen res. Per altra banda, vull recordar que encara no fa molt, a la reforma de l'Estatutet, refusaren la igualtat en drets lingüístics de catalanoparlants i castellanoparlants i actuaren en benefici d'aquests darrers.

Quant a ERC, fa el seu camí amb l'estratègia que el caracteritza: radicals en les maneres i moderats en el fons. Es fan dir «Esquerra» però s'aferren a la dreta d'UM per carregar-se un PSM que al cap i a la fi és d'esquerres. Defensen el dret a decidir, però no propugnen l'autodeterminació a la reforma de l'Estatut del Principat, donen la mà al rei d'Espanya i es declaren no antimonàrquics. Ambdós, en tot cas, anticomunistes viscerals.

Quant al PSM estan enfangats en els seus propis i antics errors d'indefinició identitària i ideològica. Tots plegats no treuen entrellat a favor del País i només se semblen en la cara que posen a l'hora de mirar el compte corrent que els procura els càrrecs que han reeixit a assolir. El benefici de tot plegat és com sempre pels "nacionals", ara amb el nom de PP i PSOE.

Joan Vicenç Lillo i Colomar. Alaró.

http://www.tribunaibiza.com/?q=node/101

Aquesta coalició a qui preten donar suport?
pq per part d'UM es a nen mariano... i això ja lleva ses ganes de votar a aquesta coalició. Perque en mariano nomes li val ESPAÑA ESPAÑA i ESPAÑA! seria un poc contradictori.

UM ha subscrit el pacte amb les forces nacionalistes d´esquerres de no donar suport a Mariano Rajoy com a president del govern espanyol.

El PSM planteja compartir el cap de llista amb UM si la coalició integra EU
La decisió definitiva es posposa ara al dilluns, quan es reuniran les executives de tots els partits

LLUÍS PLANAS. Palma.
El PSM continua negociant amb les altres forces nacionalistes per tal de poder arribar a una fórmula que permeti que els seus actuals socis en el Bloc, Esquerra Unida, puguin integrar-se en la coalició nacionalista per Balears a les eleccions generals del 9 de març, una possibilitat a la qual fins ara s’oposa la resta i que és el que impedeix la seva participació en una candidatura conjunta que sí ja tenen tancada UM, Esquerra Republicana i Entesa.
L’opció que ara s’ha plantejat des del PSMés compartir al cap de llista acceptat per totes les formacions, Pere Sampol. L’actual senador, en el cas que la coalició aconseguís un diputat, dimitiria als dos anys de legislatura i el seu lloc al Congrés dels Diputats l’ocuparia aleshores el número dos de la llista, un candidat proposat per UM. L’acord contentaria també Esquerra Unida, que podria tenir des de ja la representació al Senat que ara té Sampol —hauria de renunciar-hi per anar al Congrés—, i que ara només tindrà fins d’aquí a un any i mig segons l’acord amb el PSM.

Els contactes entre els dirigents de les diferents formacions implicades continuaren durant la jornada d’ahir i s’allargaran almanco fins a dilluns que ve, dia en que totes elles tenen prevista la reunió de les seves executives. Des del PSM s’instà ahir alesper prendre una decisió definitiva —tres dies després duran a terme un consell polític.

Tot i expressar el seu malestar i negar que pugui influir en la seva decisió, els de Biel Barceló treballen ara amb la pressió de l’acord anunciat diumenge passat entre UM, Esquerra Republicana i Entesa. Aquestes tres formacions, a l’espera del que pugui decidir el PSM, ja han començat a perfilar l’acord programàtic de la candidatura i tenen decidit el seu candidat, que no serà independent, com s’havia apuntat. Només faran públic el seu nom si el PSM decideix finalment no anar amb ells. Si és al contrari, ja han manifestat que accepten que ho sigui Pere Sampol.

En una demostració d’intencions, els joves del PSM carregaren ahir un altre pic contra la possibilitat que el seu partit pugui integrar-se en una coalició de la qual formi part UM. El seu secretari general, Antoni Noguera, apuntà que el principal obstacle és que el representant d’aquesta coalició acabàs donant suport al PP perquè Mariano Rajoy formàs govern. En qualsevol cas, el que s’ha apuntat des de la resta de forces és que l’hipotètic diputat no hauria de ser un ‘xec en blanc’ per als socialistes i Zapatero, sinó un negociador d’acords concret per a Balears a canvi del seu suport en el Congrés dels Diputats.

Bipartidisme

Estam farts de sentir a dir que vivim en societats plurals. Conceptes com multiculturalitat i interculturalitat formen part de les agendes col·lectives de tots els països. Tenim societats complexes que els experts afirmen que necessiten respostes complexes. La llibertat fomenta en gran mesura aquesta complexitat ja que permet –dins uns límits amples– que cada ciutadà estableixi la seves prioritats i els seus marcs de referència. Si tot això és així, resulta mal d’entendre aquest lent camí cap a la simplificació política. La política no és més que la representació del conjunt humà que compon una determinada col·lectivitat. Així podríem plantejar el següent axioma: a més diversitat humana i de pensament dins el conjunt, més diversitat de partits dins l’esfera política. En realitat, però, vivim un temps en què sembla que l’esfera política tendeixi a tenir dos únics components. L’esquema seria una cosa així: un partit de dretes i un partit d’esquerres. En democràcia, el monopoli en la representació està prohibit, perquè aquesta és la característica de les dictadures; de totes formes podríem dir que el bipartidisme és una espècie d’oligopoli. La referència al mercat em sembla interessant perquè s’hi poden establir paral·lelismes. Efectivament, una de les forces que estabilitza i enforteix el bipartidisme és la posició dominant. A qui vulgui entrar dins el joc li resultarà complicadíssim perquè la cosa està muntada de tal manera que els dos grans partits existents tenen tots els avantatges per mantenir la situació que gaudeixen. Podríem parlar de diversos factors que expliquen això: subvencions públiques per escons i vots obtinguts, espais minutats als mitjans de comunicació públics, maquinària engreixada i en funcionament, fons de comerç, marca ja coneguda… Fins i tot hem arribat a un punt de sofisticació de la qüestió que els dos grans partits generen un discurs legitimador per evitar les fugues dels descontents: el vot útil. Si a aquestes condicions li afegim especificitats, com tenim a les Balears, en què hi ha un món d’informació i opinió (l’estatal, el fet i pensat des de Madrid) on una part de la nostra realitat simplement no existeix, aleshores, es pot comprendre que fer front a la potència del bipartidisme no és gens senzill. Alguns es queixen de l’ambigüitat dels partits, alguns afirmen que els missatges dels partits són intercanviables i que no diuen res; això forma part de les circumstàncies, com més persones vols representar més poc concret pots ser. Ara bé, alerta, perquè arriba un moment que de tan descafeïnat te pots convertir en una oferta insípida que la gent rebutgi perquè res aporta. En general, afirmaria que el bipartidisme és un empobriment perquè suposa que determinades sensibilitats i determinades idees quedin sense veu o quedin dissoltes. Crec que tots hauríem de ser més conscients que el nostre sistema representatiu i, per tant, electoral, es fonamenta sobre el principi de la proporcionalitat. I la proporcionalitat vol dir afavorir que hi hagi veus diverses amb representació a les institucions. Interioritzat el discurs del vot útil és donar per bo un esquema representatiu majoritari i bipartidista. Un esquema que s’adiu ben poc amb la complexitat i la proporcionalitat teòricament imperant. Estam a punt d’iniciar una nova cursa electoral, una cursa on tots podrem comprovar els grans esforços que faran PP i PSOE per convertir la lluita en un dilema entre tots dos partits. D’acord amb el seu reduccionisme només hi ha dos papers per interpretar en aquesta obra. Resulta però, que de papers n’hi poden haver molts més, ara bé, perquè n’hi hagi més, els electors han de donar versemblança a aquesta possibilitat. I quan xerram de donar versemblança entram de ple en el món de les sensacions i de les subjectivitats, un món on els mitjans de comunicació resulten cabdals per generar dinàmiques positives o negatives. Posar de manifest per què el bipartidisme per ventura no sigui tan bona opció és el començament perquè emergeixin a la superfície de la representativitat forces que fins ara romanen dins les profunditats oceàniques de la pluralitat de la nostra societat.

Josep Melià Ques. Missèr

http://www.diaridebalears.es/opinio.shtml?-1+6+195465

Brutal, l´article d´Hilari de Cara. Demolidor.

La darrera pardalada del PSM: abans de negociar ja volen mostrar totes les cartes

El PSM, enemic de la unitat

Quin paperet! Quin ridícul! Quina tropa! Com més va, pitjor! Això ja és la repixa! Antoni Noguera és el passarell del PSM que dirigeix les JEN i que passarà a la història per haver sortit a rotle dia 19 de desembre passat per demanar al partit que no anàs amb UM a les generals (DdB, 19.XII.3007). Segons aquest xitxarel.lo el PSM no pot fer Coalició amb UM pel seu discurs "dretà i espanyolista". Molt bé! Si això fos cert, es pot saber què pestes fan els pesemeros compartint el Govern balear, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma amb uns "dretans i espanyolistes"? Però, de què anam? Es pot ésser més incoherent, tutup i patata?

Bé idò, aquest mateix jovenel.lo, Antoni Noguera, de qui a partir d'avui caldrà recordar nom i llinatges perquè és evident que aquest albercoc té asegurat tot un futur polític brillantíssim i excepcional dins el PSM, avui s'ha tornat despenjar amb una pardalada encara més grossa digna d'en Pere de sa butza. Amb poques paraules, aquest betzolango, sens dubte alumne distingit de l'escola Pere Sampol, ha dit que ara la condició innegociable perquè el PSM s'integri a la Coalició és que UM descarti el suport a Rahoy i al PP. Però, serà betzol aquest pixaolives? A on s'ha vist que abans de negociar un dels negociadors mostri totes les cartes?

Imaginem el que seria el millor escenari polític resultant de les eleccions de 2008. PSOE i PP gairebé empaten durant tot l'escrutini però al final ZP guanya per una minoria clara a Rahoy. El PSOE es disposa a formar govern i resulta que després de la suma de diputats bascos, catalans, gallecs i canaris, després de sumar i restar i estudiar les diverses opcions, resulta que el diputat que ha tret la Coalició nacionalista de Balears té un paper clau per decidir majories. En aquest cas, quina tallada podria treure Balears si el cap de fava d'Antoni Noguera ja ha mostrat als taurons de Madrid totes les cartes que té dins la mà? Això ja és la rehòstia! Escarrufa pensar que el futur de Balears, de la nsotra llengua, de la nostra economia i dels nostres fills estigui en mans de personatges tan incompetents com els pesemeros!

Ara es comencen a explicar moltes coses, per exemple, com i de quina manera el BLOC amb Biel Barceló al capdavant va ésser incapaç de forçar Francesc Antich a aturar son Espases. La ineptitud, el sectarisme i la beneitura dels pesemeros és tan grossa que clama al cel. Ara Antoni Noguera torna a fer el tifa i exigeix públicament a UM que descarti votar Rahoy i el PP. Toniel.lo, però es pot saber a quin món vius? A veure si et poses el rellotge al dia, al.lotet! L'estiu de 2007, UM ja va prendre una opció: podia haver fet president en Màtigues i no ho va fer. Va optar fer govern emb el PSOE i el Bloc, és a dir, els teus! Encara no te n'has adonat d'això, Toniet? Sí, els teus, és a dir, el PSM; és a dir, el Bloc, ja ha pactat amb UM i ara teniu tres conselleries (Vicens, Vives i Santiago) dins el govern del Pacte que presideix Francesc Antich. Després d'això que està a la vista de tothom: a què ve ara tornar a exigir a UM que decideixi? Doncs nosaltres ara ho direm: el PSM ja té presa des de fa mesos la decisió que no vol Coalició nacionalista perquè té un pacte secret amb Izquierda Unida segons el qual Pere Sampol -que sap que no té cap mena de possibilitat de sortir diputat només amb els vots de PSM+EU- té assegurat ésser senador durant quatre anys amb els vots dels forasters de Llamazares. El problema que té ara el PSM és que no pot fer públic aquest pacte inconfessable i ara no sap com explicar als seus votants nacionalistes la decisió contrària als interessos de Mallorca que ha pres. Aquest és el rovell de l'ou que explica el paperet que ara fan.

En fi, tot plegat aquests pesemeros fan ganes de cagar però val més agafar-s'ho amb rialles. Com ja vam dir l'altre dia: en Pere Sampol va camí d'acabar essent una nota pintoresca i exòtica dins el partit d'obediència madrilenya, Izquierda Unida!

Lobby per la Independencia.

(penjat a Gent per les Illes Balears 03/01/2008)

Aquesta genteta del JEN-PSM es creuen que els joves són imbècils. De veritat que dubten que un diputat nacionalista amb el suport d'UM i de partits esquerranosos com ERC i Entesa pactarà amb Rajoy? Per l'amor de Déu…

Per altra banda no és massa nacionalista fer una coalició simplement per evitar que el PP governi: per això que facin coalició amb el PSOE! No m'estranya gens que, elecció rera elecció, perdin vots…

La meva opinió és que el nostre diputat no ha de pactar amb el PP, però tampoc amb el PSOE: que s'ho facin ells. Ja anirem llei per llei a pactar, sempre pensant en el millor pels interessos del nostre poble, com fan els partits bascos.

Hola cachorritos uemitas! Echais de menos a la jefa ya? Si en algo estoy de acuerdo con vosotros es que no se os ha perdido nada con Izquierda Unida. Con ellos o sin ellos, de todas maneras, vuestros votos solo van a servir para reforzar la victoria del PP en Baleares. Igual os lo agradecen de aquí cuatro años con un nuevo pacto con ellos para manteneros con vida, quien sabe!
PD. Forca significa horca, no? Je, je

Definitiu, l'article d'Hilari de Cara.

Coalició?

Tal vegada avui mateix aquesta crònica hagi perdut qualsevol bri d'actualitat. Des d'una situació de mer espectador davant el que ens oferirà l'escomesa electoral del 9 de març a Balears, costa de creure que en el panorama que comença a confegir-se, el PSM no s'apunti a la coalició nacionalista que pareix que ja tenen més que embastada Unió Mallorquina, Entesa per Mallorca i Esquerra Republicana. Ja sabem que en política no s'ha de tancar mai la porta a la capacitat de sorpresa ni als dictats de la tercera derivada, però ara les circumstàncies, per les raons que les hagin motivat, empenyen en un sentit que deu tenir les seves pròpies lògiques i mirant-ho des de l'estricta objectivitat, el mapa polític balear davant les eleccions espanyoles, resulta si més no sorprenent que el PSM -amb tota la càrrega històrica que porten aquestes sigles- renunciï a fer-ne part. O dit d'una altra manera: els nacionalistes d'esquerres mallorquins no troben interessant l'experiment de conferir un tercer espai que disputi, en clau nacional balear, un dels diputats que històricament han batallat PP i PSOE? És clar que cada partit té la seva pròpia vida domèstica i fonamentades raons per prendre de manera sobirana les decisions que creu més oportunes en cada moment de la seva història, però sobta, vist des d'enfora i per tant amb gran desconeixement de les respectives motivacions, que el PSM no agafi un tren com aquest, ni que sigui per la morbositat política de veure on arriba i més encara quan sobre el paper i per comparació amb la resta de forces -totes més petites que ella dins de la constel·lació nacionalista no estatalista- té la força suficient per conduir-lo. I ja fora dels moviments dels partits, també té una certa morbositat la novetat d'una coalició balear com aquesta en una trobada electoral que sembla que estarà marcada per la igualdat de possibilitats amb què hi arriben el PP i el PSOE.

Joan Marí. Periodista.

(publicat a DdB 7.1.08)

Increïble, però cert!!

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2688881

DdB 8.1.08:A prop de la fita històrica
--------------------------------------------------------------------------------

L'executiva del PSM aprova anar amb UM, Esquerra i Entesa a les generals
La proposta de coalició nacional sense Esquerra Unida ha de ser ratificada dijous pel consell polític

Q.TORRES. Palma.
La coalició nacionalista a les eleccions generals és cada vegada més a prop de convertir-se en una realitat. L'executiva del PSM aprovà ahir una proposta del seu secretari general, Biel Barceló, per conformar una candidatura amb Unió Mallorquina (UM), Esquerra Republicana i Entesa per Mallorca, sense sigles i amb l'actual senador autonòmic, Pere Sampol (PSM), com a candidat al Congrés.
L'opció electoral resta oberta a altres forces polítiques, sempre que aquestes no siguin de dependència estatal, fet que exclouria Esquerra Unida -soci autonòmic del PSM i d'Esquerra dins el Bloc per Mallorca-, però encara es podria permetre l'entrada d'Els Verds. El secretari general del PSM, Biel Barceló, gairebé descartà l'entrada d'Esquerra Unida, però també deixà clar que no es trenca el Bloc.Dirigents d'EU reiteraren ahir que no entraran en un «front nacionalista» i recordaren que ja s'han presentat en solitari a les generals altres vegades. El darrer pic fou l'any 2.000 i obtingueren 15.928 vots (un 4%).

La proposta, que fou aprovada ahir per l'executiva del PSM amb el rebuig de les joventuts del partit, haurà de ser ratificada pel consell de direcció polític de la formació -el màxim òrgan de direcció entre congressos-, que es reunirà expressament el proper dijous. Si la militància l'avala, seria la primera vegada que tots els partits nacionalistes es presenten plegats a les eleccions generals. L'any 2004, la suma de Progressistes -PSM, EU, EV i Esquerra- i UM suposà 50.529 vots (un 10'8%).

També ahir es reuní l'executiva d'UM, que ratificà una proposta semblant per construir una coalició nacionalista sense partits d'obediència estatal, sense sigles i amb Sampol com a candidat al Congrés. UM ocuparia el 'número dos' de la candidatura -sona el nom de l'exbatle de Porreres Joan Sastre-. Tot i que el PSM mantenia ahir que, en cas d'obtenir representació, Sampol seria l'únic que ocuparia l'escó, no es descarta que el candidat d'UM l'ocupi el darrer any i mig de legislatura. De fet, aquest fou un dels elements que es posà sobre la taula en la reunió mantinguda ahir al matí pels màxims responsables dels quatre partits nacionalistes: Biel Barceló (PSM), Miquel Nadal (UM), Joan Lladó (Esquerra) i Biel Huguet (Entesa). En la trobada, a la qual també assistí el responsable de finances del PSM, Pere Trias, es discutí l'aportació que cada partit faria a la campanya i la possibilitat que Sampol cedeixi l'hipotètic escó al candidat d'UM en el tram final de la legislatura. Els dos serrells, que estan molt relacionats, no es consideren tancats per ara.

Si PSM i UM lideren la candidatura al Congrés, Esquerra i Entesa ocuparien els llocs rellevants al Senat per Mallorca. Així mateix ambdues formacions reuniren ahir les seves executives per aprovar propostes similars. L'objectiu és ara que la candidatura al Congrés per Balears pugui encabir partits independents, sobretot de Mallorca, però també Eivissa pel Canvi i Gent per Formentera, a més del PSM de Menorca.

A les naus

Ara que és a punt de renéixer l'hora suprema de la unitat, després de més de 700 anys de bregues i desavinences, aquestes paraules són pels estols de galeres que salparen cohesionades de Salou, Cambrils i Tarragona el 5 de setembre del 1229. I per al seu comandant en cap, l'alt rei en Jaume, creador d'aquest país. I per a tots els que formaren línia devora ell, aquells pocs milers de pares fundadors de ca nostra, que un dia fou pàtria de valents. Qui té història, qui és amo del llegat de la memòria, encara que el seu fet cabdal dati més de 700 anys enrere, té autoconsciència i esperit. I qui té autoconsciència i esperit mai no traeix els seus valors, ni la seva llengua, ni la seva sang. Per això, aquest poble ha subsistit durant tant de temps, generació rere generació, en les circumstàncies més extremes d'humiliació i de constants intents d'anihilar-lo com a tal. I ara que s'albira de bell nou la unitat, filla d'aquella antiga recerca comuna d'una vida digna, d'una llibertat compartida i de la recerca de la felicitat col·lectiva per poder fer dels fills l'orgull de la nació, és el moment de posar-se a treballar perquè el 9 de març hi hagi, per primer cop, un diputat nacionalista al Congrés, elegit pel poble. L'hora ha arribat. Tots a les naus.

Joan Riera. Periodista.

(DdB 8/1/2008)

Tot just anunciada la formació de la coalició nacionalista, i els submarins del PSOE ja comencen a disparar (ens criticaven mentre negociàvem, i ens matxacaran ara que l´acord ja està fet): l´inefable Payeras avui a UH ja intenta començar a crear mal rotllo entre socis... se li veu tant el plumero!

Dimecres, 9 de gener del 2008. Edició N. 3399
© Grup Serra.
DdB

Miquel Payeras
L'èxit de Biel Huguet

El líder d'Entesa, Biel Huguet, s'ha apuntat un impressionant èxit. No només ell, per suposat, sinó tota la seva formació. Va ser aquest partit, escindit del PSM després del congrés en que s'aprovà formar el Bloc, el que presentà en públic la idea de reunir tots els nacionalistes en una candidatura conjunta per a les eleccions generals. I va ser el seu dirigent màxim el que, amb una paciència fora mida, anà teixint, contra tot i tants, un experiment que pareixia impossible que acabàs així com ha acabat. Amb la primera vegada en la història que tots els nacionalistes presentaran una sola oferta electoral. És quelcom insòlit. No només en el nacionalisme. Sinó que és un èxit que cap altre polític ha pogut assolir mai. En cap àmbit. Pensem que la dreta, que és l'espai ideològic més concentrat, sempre ha tengut minories competidores al PP. I a l'esquerra, el PSOE ha estat competit per més partits en totes les eleccions hagudes. Aleshores, és la primera vegada que un espai ideològic es concentra totalment. Si és que el consell polític del PSM revalida la decisió presa per la seva executiva despús-ahir. Si així és, la coalició nacionalista serà un fet.

Es tractarà, més enllà de l'èxit polític personal d'Huguet i orgànic d'Entesa, d'una nova formació que implicarà canvis estratègics importants en l'escenari polític mallorquí i per ventura balear. D'entrada, la decisió presa per l'executiva del PSM és donar la raó als seus dissidents. Per copsar la importància de la rectificació cal recordar que Biel Barceló i Pere Sampol, entre d'altres, asseguraren -i no una vegada- el juny de 2006 que el Bloc no era una simple coalició sinó que, després de les eleccions autonòmiques de 2007, es convertiria en una nova formació balear única. Evidentment, no serà així. La nova rectificació del PSM obre un panorama nou. Estrany si se vol, perquè és insòlit que un partit es rectifiqui tantes vegades en tan poc temps, però interessant. Vol dir, per tant, que el Bloc està acabat? S'obren noves línies per pensar en un manteniment per al futur de la coalició nacionalista amb vista al 2011?

La segona pregunta no té resposta a hores d'ara, i no pareix que sigui possible respondre-la afirmativament mai. Però tampoc pareixia possible la coalició nacionalista, i és una realitat, o ho serà si el consell polític del PSM la reafirma. El primer interrogant tampoc no té una resposta clara de manera immediata però no hi pot haver cap dubte que el cop que ha rebut el Bloc és molt greu. Fins i tot si el 2011 es tornàs a engirgolar, quina credibilitat tendria? De fet, el cop és tan enorme com que no afecta només EU a Balears sinó IU nacional. IU perdrà a tot el país els vots que comptabilitzà el 2004 gràcies a Progressistes (40.000), que foren una ajuda considerable. Però, sobretot, la decisió del PSM ajuda a trencar encara més l'estratègia de la direcció encapçalada per Llamazares, que s'enfonsa al País Valencià (on té un diputat que el març perdrà) i té problemes seriosos a d'altres comunitats (a causa de la disputa entre els renovadors de Llamazares i els ortodoxos comunistes), amb la qual cosa el cop balear es deixarà notar intensament. Perquè el Bloc pogués renéixer d'aquí a tres anys a Balears només podria ser si a la fi IU fa aigua a les eleccions i aquí EU entra en un procés de dissolució per formar definitivament Alternativa, que així per ventura seria possible. Però haurà de ploure molt fins que escampi el panorama, ara per ara molt negre per a EU.

Per altre costat, la creació de la coalició nacionalista és un èxit enorme també per a UM. És el cop de puny més directe que ha aconseguit pegar al PSM. I encara que dins UM gairebé ningú no creu en les possibilitats de la coalició, el cert és que la seva simple formulació dóna ales al discurs que el nacionalisme a Balears passa necessàriament per una oferta -com es deia un temps- interclassista. O sigui, allò que sempre ha defensat UM i no el PSM. Una victòria ideològica indiscutible.

Miquel Payeras. Periodista.

Coalició nacionalista de les Illes Balears a les eleccions espanyoles. Gràcies a la bona política d'UM, Entesa i Erc.
Ara a jugar bé.

Com a mínim els del PP xerren més clar:

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+195821

Feliçment el consell de direcció política del PSM no ha desautoritzat la seva executiva i, ara sí, la gran coalició nacionalista de les illes balears al congrés ja té carta blanca: estam tots d´enhorabona!

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2694551

Gran article i bona opinió de'n Vicent Partal. Ara esperem la porqueria del pamflet.

La porqueria del pamflet jo l´utilitz per això: per torcar-me. Ni l´esper ni la vull esperar. És igual que el correu que circula aquests dies per tal d´enviar vots favorables a la igualtat del català i castellà al nou estatut de Catalunya (és clar, ells no ho frasegen així, ells diuen "obligatorietat del català"): pas de fer-los el joc! Encara que el resultat de l´enquesta els surti tort, deixaran de publicar merda? No! Els vots que necessita el país no són els de les enquestes d´El Mundo, sinó els de les urnes per a la gran coalició nacionalista balear el 9 de març!!

Jo reclamaria alguna declaració d'intencions de UM per a afavorir que tant les Verds de Mallorca com EU (amb la marca Alternativa) encara es puguin sumar. Tots els vots són necessaris, i EU no ha fet gala de nacionalisme com UM; però a efectes pràctics han estat sempre molt actius i compromesos amb les seves idees, sigun bones o menys bones. Compromís amb la terra, que és una manera de fer país.

No em sembla bo esbucar una divisió per crear-ne una altra: l'ecologisme i el compromís social són necessaris. I UM hauria de deixar palés que, amb el congrés, arriben nous aires i noves cares. No seria just que UM quedi com un partit de "pijos", patriotes de boqueta oportunistes, i corruptes davant molts: cal que es mogui i parli.

Sent sis forces amb només una vinculada (no sotmesa) a Madrid, crec que és possible tenir un megabloc de formacions amb moltes més opcions.

Manel, tens molta raó però si es fa una Coalició Nacionalista ha de ser això Nacionalista. I EU és IU (Izquierda Unida), evidentment si optessin per una fórmula com la de Iniciativa per Catalunya això seria un altre cantar. Però amb la situació actual ho veig difícil, de fet quan el senador passi del PSM a EU no t'estranyi que ens enduguem qualque sorpresa i fotin a Balears en qualque votació per complir amb la disciplina de parit, això mai ho faria amb Catalunya IC.

Si em permets, et diré que estic convençut que si s'aconseguís la megaUnitat (el teu megaBloc ;-) ) i tots deixéssim els prejudicis que s'estan mostrant, aconseguirien 2 diputats.

Déu els il·lumini!!

Ara Unitat i deixem les divergències per després de les eleccions.

Parlant d´unitat i del número 2. Jo com a militant d´UM no tenc cap problema per votar en Pere Sampol. Però reconec que hi pot haver votants d´UM que no s´acabin de molbilitzar com caldria essent el cap de cartell un històric enemic d´UM. La mobilització estaria assegurada amb en Joan Sastre (o qui UM designi) podent compartir d´alguna manera l´acta de diputat (el darrer any, per exemple): no crec que aquest gest desmotivàs a ningú per l´esquerra, i en canvi sí que activaria el vot de la dreta. A part que m´imgaín que alleujaria una mica la càrrega econòmica de la campanya que hauria d´assumir el PSM.

La raó nacional

Fa unes setmanes vaig veure i escoltar amb interès un debat a IB3 (aquesta televisió que ara ens és un poc menys estranya que abans) sobre els «nacionalismes a les Illes», o sia sobre les diferents formes de ser nacionalista a la nostra comunitat balear. Com era d'esperar (i no és un retret), en el debat només hi eren representades algunes de les formes, «les majoritàries», de pensar la realitat nacional: el nacionalisme dels Països Catalans, el nacionalisme insularista (o regionalisme), el nacionalisme espanyol i el nacionalisme dels que es diuen no nacionalistes. En qualsevol cas, no és l'anàlisi específica de cada forma de nacionalisme el que m'interessa ara, sinó la forma habitual que tenen els espanyolistes (nacionalistes d'Estat) d'analitzar el fet nacional no espanyol. Una vegada i una altra fluïa en el debat la mateixa idea: el nacionalisme neix d'un sentiment cap a la pròpia terra, aquesta és la seva raó de ser. Allò curiós, emperò, d'aquest raonament és que només s'aplicava a les nacions sense estat, salvant així aquella «la Nación» de les connotacions d'irracionalitat, tribalitat, ancestralitat i no sé quantes coses més. Mai no he entès aquest menyspreu a les vinculacions afectives i emocionals al país que les vol situar en l'espai de la premodernitat o, fins i tot, l'antimodernitat. És tan absurd com afirmar que la fraternitat o la solidaritat, carregats de sentiment per l'ésser humà, són afeccions caduques, superades o negatives. Hauria de ser una evidència que tot el que és important en la vida humana està amarat de sentiments raonats i de raons sentides. Efectivament, a través de la raó els sentiments són reprimits, o suavitzats, o magnificats. I alhora la raó és assumida, somatitzada, interioritzada, memoritzada en el llenguatge de les emocions. És la raó, que ningú no ho oblidi, que ha convertit la solidaritat en una virtut, expressada i aclamada en les més importants declaracions de principis de la humanitat. Per tant, raó i sentiment no només no s'exclouen, sinó que es combinen en el pensament i en la presa de decisions. La raó no matemàtica ni científica sempre conté elements sentimentals i els sentiments sempre poden ser racionalitzats. En la raó de ser de la nació hi ha sentiment, i clar que sí. I deu ser així d'igual manera per a tothom, per a totes les nacions i per a tots els nacionalismes, amb estat i sense estat. El sentiment positiu i racional als elements que identifiquen la comunitat nacional (territori, llengua, valors...) actua de denominador comú de la cohesió social. Però que en l'afirmació nacional hi hagi afecció no ha de voler dir que aquesta sigui la seva raó de ser. El sentiment pot i ha d'acompanyar la nació, però no ha de ser la seva exclusiva raó. De fet, i sense malmetre ni un fil dels elements que ens vinculen afectivament a la nació, reivindic la raó de la nació que es pensa i es projecta col·lectivament. En aquest sentit, el menorquinisme polític, entès com a forma de ser nacionalista a Menorca, ha de ser més un menorquinisme de la raó que del sentiment. És a dir, pensat a partir de la voluntat dels menorquins de construir un projecte comunitari que té Menorca com a punt de referència principal, que es vincula amb la seva nació cultural catalana i que intersecciona amb la resta d'estructures d'Estat sobre les quals recau la seva legitimitat de determinació. Per altra banda, recollint les reflexions fetes per Alfons López Tena (en la seva darrera obra, L'opressió nacional en democràcia) i de les anàlisis històriques de Carlos Taibo (i la resta d'autors que ell mateix coordina a Nacionalismo español, esencias, memoria y instituciones), cal constatar que el nacionalisme espanyol és, especialment en aquestes darreres dècades, un nacionalisme que exalta els elements simbòlics i sentimentals. N'hi ha prou de veure aquella exagerada bandera espanyola a la plaça Colón de Madrid. Aquesta exaltació és una reacció a la seva incapacitat de construir una raó nacional espanyola, davant de les raons nacionals de la perifèria, ni que fos a partir de la raó de la ciutadania dels nacionalistes que es diuen no nacionalistes. Tanmateix, aquests es refereixen a la ciutadania que dóna l'Estat espanyol. Jo també vull construir una nació de ciutadans, però amb la ciutadania que dóna un Estat confederal, o si malament m'ho posen en un Estat balear, o fins i tot menorquí. En aquesta tasca de vindicar un nacionalisme sentimental espanyol, PSOE i PP no difereixen en el fonamental. És clar que de tant en tant el PSOE fa una campanya com aquella de l'Espanya plural i guanya les eleccions, i el PP en canvi fa crides mitineres a favor de la festa de la hispanitat com a «símbol de tots». Tanmateix, el 12 d'octubre rememora la conquesta d'Amèrica per part de la Corona de Castella, i la conformació d'un imperi que derivà en un estat fortament centralista en el qual la perifèria sempre es va sentir ofegada i menyspreada.

Nel Martí. (Cartes al Director, DdB 9/1/08)

A jo m'hauria agradat un primer candidat neutral, no afiliat a cap partit. Un perfil semblant al de'n Sebastià Serra hauria estat bó.

De totes maneres en Pere Sampol sembla una persona honrada i crec que en tot moment respectarà els pactes que es facin, de totes maneres el que és més important per damunt de qui és el primer o qui va a les llistes és que les persones que aniran seran nacionalistes, gent que estima el nostre país.

El que està clar és que ens hem de mobilitzar i demanar el suport dels nostres companys de partit així com dels nostres simpatitzants i votants.

Hem de lluitar com mai ho hem fet a unes generals. Hem d'anar a per dos diputats.

Manel, sembla que és EU qui ha fet la seva tria. Em consta que, malgrat les declaracions públiques d´alguns dirigents, més o menys manipulades, des d´UM mai no es descartà del tot a EU: incloure-la era una de les opcions que es manejaven, amb certes contrapartides (cap de llista, per exemple), però mai un no rotund d´entrada, que és el que finalment han defensat respecte a UM ben clarament, i ben lícitament, EU i les JEN d´Antoni Noguera, perquè "som massa de dretes". Ja ho val.

Un primer candidat de consens autèntic era el que havíem de menester. Fa por com pugui fer malbé la coalició el PSm però confiem que les altres forces sàpiguen reconduir-ho.
Haurien de demanar a Miquel Nadal com ho va fer per entrar ell i una altra regidora a l'ajuntament de Palma a les eleccions passades, perquè això sí que va ser aconseguir una fita difícil (i determinant per prendre la majoria absoluta a la senyora Cirer). Com ho va fer? Com va aconseguir arribar a l'electorat? Estratègies que va utilitzar? Com es va moure?
Si feim servir l'ham històric del PSm, la pesca pot ser magra!!!
Endavant tots!

http://www.e-noticies.com/opinions/la-immigraci%f3-i-la-demag%f2gia-d%92esquerra-33621.html

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+196061

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3401+6+195965

Molt bo l´article de Puigpelat. I a mi tampoc em fa molta gràcia que el PSM monopolitzi la coalició, com apunten més amunt. Tant el cap de cartell, com, és clar, la càrrega econòmica de la campanya, hauria de ser més compartit, per implicar-hi de bon de veres a tothom

Com ho va fer en Miquel Nadal? Dons molt fàcil, fent feina molta feina.

Jo al.lucín amb algunes coses. Per què el diputat nacionalista forçosament ha de ser a costa del PSOE com diu el bruixot Payeras? I per què aquesta insistència amb EU?? D´acord, sí, serien més vots, però és aquest criteri suficient? És importantíssim aconseguir el diputat, sí, però sent una mica conseqüents amb la coalició que es presenta, no? Les opcions eren bàsicament dues, igualment respectables: coalició de partits d´esquerres (nacionalistes i d´altre pelatge); i l´altra: coalició de partits nacionalistes (d´esquerra i de dreta). La primera opció deixava fora UM. La segona deixava fora EU.
A una terra com la nostra jo pens que és més important defensar els nostres trets nacionals que altra cosa, per això veig més favorable la segona opció, que és la que finalment ha reeixit. Però la primera és igualment respectable i, sobretot, coherent. El que no té cap ni peus és ajuntar a tot déu amb l´únic punt en comú de ser petits i de no ser ni PP ni PSOE. Les coalicions (i qualsevol cosa) sense criteri no mereixen respecte, ni de l´electorat ni de ningú. La coalició d´esquerres o, en el nostre cas, la nacionalista, poden agradar més o menys, però com a mínim es poden fer respectar davant qui sigui. Molta sort!

En Payeras ja fa campanya pro PSOE:

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+196104

En Payeras SEMPRE fa campanya psociata. No sé per què vos espantau. Deixau-lo anar!

I a imitar Miquel Nadal: feina, feina, feina...

Muchos números hace Miquel Payeras, demasiados números para un periodista!!

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+196234

http://www.unio-mallorquina.com/?id_section=162&id_article=539

ESPANYA VA BIEN!!???

SABÍAS QUE EL MINISTERIO DE FOMENTO DEL PARTIDO POPULAR CREÓ Y ENCARGÓ A UN
ORGANISMO AUTÓNOMO, PERO DEPENDIENTE DE ESTE MINISTERIO, LA EJECUCIÓN DE LAS OBRAS DEL AVE MADRID-BARCELONA, Y QUE ESE ORGANISMO SE LLAMA GIF (GESTOR DE INFRAESTRUCTURAS FERROVIARIAS)?
¿SABÍAS QUE LA PRINCIPAL EMPRESA A QUIEN, EL GIF, ADJUDICÓ REALIZAR LAS
MULTIMILLONARIAS OBRAS DEL AVE MADRID-LLEIDA ES UNA UTE (UNIÓN TEMPORALDE EMPRESAS)
CONSTITUIDA POR COBRA Y POR UNA EMPRESA ITALIANA DEL GRUPO DE BERLUSCONI?
¿SABÍAS QUE ESA OPERACIÓN TUVO UN COMISIONISTA QUE SE HA EMBOLSADO
8.000.000.000 PTS. (OCHO MIL MILLONES DE PESETAS DE LAS DE ANTES), O LO QUE ES LO MISMO, 48.000.000 DE LOS ACTUALES EUROS, POR INTERMEDIAR ENTRE LAS EMPRESAS ADJUDICATARIAS Y EL GIF?

¿SABÍAS QUE EL NOMBRE DE ESE COMISIONISTA ES ALEJANDRO AGAG?
¿SABÍAS QUE AGAG CONTRAJO MATRIMONIO CON LA HIJA DE AZNAR, EN EL REALMONASTERIO DE EL ESCORIAL, EN PRESENCIA DE BERLUSCONI Y BLAIR COMO INVITADOS DE HONOR, EN UNA CEREMONIA QUE PUEDE CALIFICARSE TAMBIÉN DE REAL
POR EL PROTOCOLO Y LOS GASTOS DERIVADOS PARA EL ESTADO?
PUES YA LO SABES, EL BRAGUETAZO NO LO DIO ÉL, LO DIO JOSÉ Mª AZNAR. CON EL
AVE A GUADALAJARA
¿SABÍAS QUE EL AVE EN GUADALAJARA, NO PARA EN GUADALAJARA CAPITAL?
LA PARADA DEL AVE EN GUADALAJARA ESTA EN EL TÉRMINO MUNICIPAL DE YEBES.
ESTE SITIO ESTÁ A 10 MIN EN COCHE DE GUADALAJARA CAPITAL, POR UNA VIEJA Y
TORTUOSA CARRETERA DE CARRIL ÚNICO.
SABIENDO QUE EL TREN NORMAL DE GUADALAJARA A MADRID TARDA 37 MIN, Y QUE EL
AVE 'SOLO' TARDAR 27 MIN (Y EL BILLETE VALE MUCHO MÁS), PARECE CLARO QUE
NADIE DE GUADALAJARA VA A IR A YEBES A COGER EL AVE.
ENTONCES, ¿QUE SENTIDO TIENE HACER LA PARADA DE AVE EN YEBES? PUDIENDO
HACERLA EN GUADALAJARA?
SIGUE LEYENDO Y TE LLEVARAS UNA SORPRESA...
EL NEGOCIO ARRANCA EN 1998.
CUANDO EL PP DECIDIÓ COLOCAR LA ÚNICA ESTACIÓN DEL AVE MADRID-LLEIDA, A SU
PASO POR GUADALAJARA, EN LA PEQUEÑA LOCALIDAD DE YEBES. LA DECISIÓN
FAVORECIA A FERNANDO RAMÍREZ DE HARO, ESPOSO DE ESPERANZA AGUIRRE
PRESIDENTA DE LA COMUNIDAD DE MADRID), Y A SU FAMILIA QUE POSEEN EN ESTE
MUNICIPIO Y EN SUS ALEDAÑOS MILES DE HECTÁREAS.
RAMÍREZ DE HARO Y SUS HERMANOS TIENEN 1610 HECTÁREAS REPARTIDAS EN CINCO
FINCAS, SE LAS COMPRARON EN 1987 A SU MADRE A CAMBIO DE UNA RENTA VITALICIA
ANUAL ESCASAMENTE SUPERIOR AL MILLÓN DE PESETAS.
EL PRECIO DE ESTE SUELO RÚSTICO, AÚN NO HA SIDO RECALIFICADO, SERÍA HOY DE
1000 MILLONES DE PESETAS.
PERO LA MÁS BENEFICIADA DE ESTAS REVALORIZACIONES ES LA TÍA DEL MARIDO DE ESPERANZA AGUIRRE, TERESA MICAELA VALDÉS.
LOS ANDENES DE LA ESTACIÓN DEL AVE HAN IDO A PARAR A SUS TIERRAS. DESPUÉS DE LAS PERTINENTES EXPROPIACIONES DE FOMENTO,ELLA HA DECIDIDO CONSTRUIR UNA URBANIZACIÓN, VALDELUZ, DE MÁS DE 9000
VIVIENDAS. LOS TERRENOS DE ESTA FUTURA URBE EN YEBES, MÁS CONOCIDA COMO 'AVELANDIA' FUERON RECALIFICADOS EN 2001 EN UN PLAN DE ORDENACIÓN URBANA. ESTE SUELO ES PROPIEDAD DE EL ARVEJAL, SL, CUYOS DUEÑOS SON TERESA MICAELA
VALDÉS Y SUS HIJOS, PRIMOS DE ESPERANZA AGUIRRE.
MICAELA LE OTORGA A ESTAS TIERRAS UN VALOR DE MÁS DE 8.000 MILLONES DE PESETAS. EL ARQUITECTO MUNICIPAL DE YEBES ES JAIME DE GRANDES, HERMANO DE LUIS DE GRANDES, DIPUTADO DEL PP, Y DE LORENZO DE GRANDES, JEFE DE PRENSA DE LA ASAMBLEA DE MADRID POR LA PRESIDENTA DE LA CÁMARA, CONCEPCIÓN AGUIRRE. QUÉ CASUALIDAD, ¿NO?
DIFUNDE ESTE MENSAJE, YA QUE POR LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN ES IMPOSIBLE ENTERARSE.
POR UN INFIERNO MÁS DIGNO...

(Penjat per bernat a Gent per les Illes 17/01/2008, 12:47)

Fora pardaleria, fora pors, fora complexos d´una puta vegada!

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+196258

Molt bé l'article que ha penjat l'astorat!!!
Sí: sense complexos ni esperit destructiu.
Per això votarem la coalició encara que vagi davant un candidat que no ens satisfà...Per generositat i coherència. Perquè som nacionalistes.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/comentarios.php

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2702922

Premsòmetre, el link a l´article d´elsingular està ko.

Joan, és un comentari tan clarivident, amb una filosofia tan pràctica, que tots els nacionalistes no espanyols hauríem d'entendre i practicar, que el Premsòmetre te la cercat i copiat d'elsingulardigital.com, ja que el link està ko:

Jordi Cabré
IBARRETXE
Avui compartiré espais almenys tres cops amb el lehendakari i val a dir que, després de l’entrevista que en Basté li va fer ahir a RAC-1, estic més fascinat que mai. No només per la seva actitud política i vital, ni pel seu discurs, que també, sinó sobretot per la frase que va dir sobre el fracàs. A la pregunta de l’entrevistador sobre un eventual fracàs de la consulta popular que té prevista, Ibarretxe va respondre que al fracàs no se li ha de tenir por, això primer. Segon, que Euskadi correrà el risc; fent servir la raó i el cap, és clar, però correrà el risc. I tercer, que el fracàs acostuma a arribar quan hi penses massa. Quan t’obsessiona massa, quan t’intimida, quan et condiciona l’existència. Considero que és una de les frases que conviden a pensar per què aquí admirem tant algunes actituds polítiques d’allí: perquè ens fan falta polítiques menys covardes, més autèntiques, més transparents i decidides. Perquè la tàctica és important, però és molt important la fe li l’amor en el que creus: això és el que va dir després Ibarretxe al micròfon. Que l’amor és el que realment en fa moure les coses, la vida i els països. Tu procura tenir passió al cor: i valora el concepte de fracàs exclusivament en funció d'això.

Esplèndid, premsòmetre; gràcies!
Se n´ha parlat altres vegades: el nacionalisme, tant l´espanyol com el nostre, surt del cor. Passat per la raó (en el cas espanyol massa poc, i en el nostre un poc massa), però sortint sempre del cor. Cal, així, intentar no veure els nacionalistes espanyols com a enemics furibunds: són enamorats forassenyats, i el seu objecte d´amor i el nostre col.lideixen, no acaben d´encaixar. El repte és fer que ells posin una mica de seny en aquest amor foll, i que nosaltres, com diu Ibarretxe, perdem aquesta puta por que ens atenalla i estimem (el país, és a dir, nosaltres mateixos) sense por i, sobretot, amb il.lusió.

El que molts consideraven un nin aviciat i un arribista polític s´ha erigit en l´artífex de la gran coalició nacionalista que ens menarà a Madrid. Gràcies, enhorabona, i força Unitat!

http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?-1+3+196389

Tant de fer números i disquisicions filosocialistes, ja era hora que qualcú li llegis la cartilla a la premsa escrita:

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+196446

Ja sé que a na Pereta no li agrada que xerrem tant den Payeras, però és que molts el vàrem considerar durant un temps com un defensor dels trets nacionals de les Illes Balears, i emprenya veure ara el flamant nou moderador dels debats de TVM (Déu meu!) venut al PSOE. Al seu article d´avui continua amb la seva campanya, i s´atreveix a demanar el vot "útil" (útil per a què??!!) socialista de gent simpatitzant d´UM i del PSM! Com es pot tenir tanta barra!!??

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+196439

En Payeras és un clar exemple dels Balears col·laboracionistes amb l'invasor. Tot per un plat de llenties.

Vot útil! L'únic vot útil per Balears és Unitat per les Illes.

uemita,
Entenc que no et puguis estar de comentar certes payerades però ja veus que aquest és d'aquells que aquest pseudomoderador només defensa els trets nacionals i els interessos nacionals quan això pot contribuir a llevar el poder al pp i donar-lo al psoE.
Aquest és un tipus molt present en diversos ambients i partits.
Hem de seguir l'estratègia feinera de Miquel Nadal a les passades eleccions municipals i arribar a persones susceptibles de despertar-se al missatge nacionalista.
I les payerades, ja se sap...que hi seran.
TVM no és el que era. No sé si ho heu notat. Però IB3 tampoc és el que era i, en aquest cas, per millorar i molt!
Endavant.

Som simpatitzant d´UM i seguidor del vostre bloc desde fa un parell de setmanes. UM pareix que ha trobat el camí correcte de reforçar el missatge nacionalista sense ambigüetats, però encara segons quins elements (el conseller d´esports, en referència a les seleccions esportives) pareix que fan un discurs més pepero que nacionalista.
Pel que fa a les televisions, Pereta té tota la raó, encara que pareix mentida que estiguin tan condicionades políticament: en Toni Martorell no estarà tota la vida com a director d´IB3! què passarà després, ara que la línia encetada és tan bona?

Curiós: quest home ha firmat les seves col.laboracions a DdB com a "militant d´UM", "militant d´ERC", "petit empresari" i, ara, "Llengua Nacional".

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3411+6+196497

A jo personalment el Conseller d'Esports em va decebre quan va inaugurar l'europeu de basquet que es va celebrar a Ciutat, CAP paraula en Mallorquí!!!

I no parlem de la megafonia, zero patatero.

Però tranquils, això canviarà, aquesta és la nostra feina.

Evidentment que canviarà.
Com s'ha de pactar que la portaveu del govern no pot ser una senyora que no parla fàcilment ni habitualment en la nostra llengua
catalana. No podem ser al govern i consentir que el domini de la llengua de la terra no sigui un requisit per a la persona que ha d'ocupar un càrrec com aquest. I ho feim.
No exigir això i donar la presidència és vendre's per un preu massa baix. Excessivament baix.
Mortalment baix.
Però aquestes errades no ens han d'impedir veure allò que funciona.
Martorell fa una feina esplèndida a IB3. I encara millorarà.
Hem d'aconseguir que els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers amb sensibilitat nacionalista, amb ganes de continuar ser qui som com a col·lectiu i amb desig de recuperar el timó de la nostra barca votin aquesta opció a les eleccions espanyoles. Només així el psoE i el pp ens acabaran respectant. Per força.

Ja és hora de publicar un comentari nou, manació!!!

No poseu tanques amb la imatge d'un enfilall de persones en el més pur estil de les tanques alternativoides del Bloc!!!
Són tan...poc ... atractives